El miracle

Segle XXI, sí. El bisbe de Sant Sebastià, José Igna­cio Muni­lla, està en con­tra del que defi­neix com a “femi­nisme radi­cal”, aquell que, segons ell, vol equi­pa­rar en tots els aspec­tes els dos gèneres. I con­clou que “el dimoni ha mar­cat un gol des de les seves pròpies files” a la causa femi­nista des d’aquests postu­lats que con­si­dera extrems. Tot ple­gat ho argu­men­tava en una entre­vista a Radio María en què qüesti­o­nava la vaga del 8 de març, que està cri­dada, junt amb les mobi­lit­za­ci­ons con­vo­ca­des arreu, a ser una de les més impor­tants dels dar­rers anys. Muni­lla no només en recela sinó que con­si­dera que hi ha un tipus de femi­nisme tocat per l’amo de l’infern. Argu­men­tació divina o satànica –tot depèn de com es miri–uti­lit­zada en con­tra d’una ini­ci­a­tiva civil per recla­mar igual­tat de drets, per com­ba­tre la bretxa sala­rial, en con­tra de la violència con­tra les dones, etcètera. Cam­pa­nya de la por pro­ta­go­nit­zada ni més ni menys que pel mateix Llu­ci­fer.

Muni­lla es per­met posar en dubte la mobi­lit­zació des d’una de les ins­ti­tu­ci­ons menys igua­litàries del món, on la dona està rele­gada a un segon pla. I sem­pre en paper secun­dari. Tam­poc és estrany. Com es pot pre­ten­dre que hi doni suport algú que sosté que l’avor­ta­ment ha esde­vin­gut un “geno­cidi femení” o que el cris­ti­a­nisme “ha fet un gran ser­vei a la dig­ni­tat de la dona” a l’hora de defen­sar la monogàmia i rebut­jar el divorci? El mira­cle seria que hi fos favo­ra­ble.