El pensament màgic

S’acusa l’independentisme de caure en el “pensament màgic” per voler tirar endavant el seu projecte de república malgrat la ferotge repressió de l’Estat espanyol contra individus i entitats, i a més voler-ho fer sense aplicar violència. És impossible, diuen, i a l’independentisme li sortiria més a compte abaixar els braços, formar un govern autonòmic que no desafiï l’Estat malgrat que els electors els van donar una majoria al Parlament per fer una altra cosa, i deixar així de rebre garrotades.

Resulta sorprenent que aquesta visió tan resignada, conservadora i complaent amb la violència institucional de l’Estat vingui en molts casos de capdavanters de l’esquerranisme més transformador i rebel, defensors d’utopies abandonades en el moment d’ocupar quotes de poder, i de desobediències de postal que mai no van tenir cap cost. La revolta i la utopia reduïda a defensar pagues extres i a posar arbres de Nadal amb llum de pedals, mentre la democràcia del règim del 78 es degrada en autoritarisme i putrefacció i les presons ja comencen a omplir-se fins i tot de cantants de rap. Què eren aquelles utopies de les quals encara fan bandera, sinó pur pensament màgic? No era pensament màgic el que alimentava els primers insubmisos al servei militar, i finalment es va abolir? No era pensament màgic pensar que amb un grapat de gent davant d’un pis s’acabarien els desnonaments? No era pensament màgic boicotejar les empreses militars que participaven en una guerra injusta? La màgia, en realitat, és desobeir la realitat. La màxima rebel·lia possible. En canvi, què és aquest nou pragmatisme en un context de repressió, sinó pura rendició i donar la raó a l’estratègia estatal d’engarjolaments arbitraris i de tutela autoritària de la democràcia a Catalunya?

Els que acusen l’independentisme de caure en el pensament màgic tenen al seu favor que, efectivament, la república declarada no està operativa, sinó que ho està el 155 contra el qual el seu pensament “racional” tampoc no hi ha fet res. Ni s’espera que ho faci. El que és veritablement màgic és pensar que, abaixant els braços i fent bondat, els presos sortiran de la presó, la base social de l’independentisme s’eixamplarà, l’Estat s’obrirà a una abraçada fraternal, i respectarà la voluntat dels catalans en un bonic, i màgic, referèndum pactat.