Pepeta Moreu

Seria bo que deixéssim córrer això de “Pepeta” i l’anomenéssim Josepa. Macià potser era a casa seva Cesc o Cisco o Quico, però a l’hora de dedicar-li places i carrers optem naturalment per Francesc. A Mataró, el carrer que porta el nom de la Moreu diu “Pepeta”. Va ser, diuen, el primer i únic amor de Gaudí quan l’arquitecte va construir a Mataró la seva obra fundacional: la Nau d’una cooperativa, ara restaurada magníficament. Ell la pretenia i ella li va donar carbassa. El trobava brut. El pare de la Josepa, impulsor de la cooperativa, convidava el jove arquitecte a dinar, i els fideus se li enganxaven a la barba. Moquejava. Gaudí va tenir un disgust que li va durar tota la vida. Però va ser la “Pepeta” el seu “únic amor”? Molts anys més tard, quan ja era un arquitecte cèlebre, Joan Maragall escrivia a un amic: “En Gaudí se’ns ha enamorat.” Hi afegia que la dona era una “alemanya”. Les cometes són de Maragall. Josep Maria Carandell, biògraf de Gaudí, va investigar la notícia i el sentit de les cometes. Va concloure que l’“alemanya” era una catalana esponerosa, pèl-roja i de caràcter fort que estava casada amb el compositor i llavors director de l’orquestra del Liceu Gaspar Cassadó. Els músics l’anomenaven “la valquíria” pensant en les òperes de Wagner, el més alemany de tots. Gaudí era amic de Cassadó. Freqüentava els assajos del Liceu, era entrant de casa seva. Va anar a més aquell enamorament? Maragall no en torna a parlar. Les biografies de Gaudí no en diuen res. Un successor dels Moreu, de qui he tret aquestes informacions, completa l’episodi amb una sorpresa: la “valquíria” de Cassadó era la germana petita de la Josepa. Diu: si les investigacions de Carandell són certes, Gaudí, de jove, hauria estat enamorat de la gran de les Moreu i, en edat madura, de la petita.

Però Josepa Moreu és molt més que un personatge episòdic en la vida de Gaudí. Ella sola vol una biografia en què Gaudí seria el secundari. N’hi ha una, feta per un descendent seu, que li suavitza el caràcter i les accions. Quan Gaudí la va conèixer venia d’Oran, on havia tocat el piano en un bar després que un home amb qui s’havia casat l’abandonés embarassada. De retorn, va fer de mestra quan les dones no en feien, va ser una activa cooperativista i va teixir el penó de la cooperativa que Gaudí havia dissenyat amb esperit de Mariana Pineda. Tenia idees sobre la higiene que expliquen el rebuig al “brut” Gaudí. Sempre que podia anava a mar a banyar-se. Es va acabar casant amb un català, representant a Espanya de les distribuïdores de Hollywood. Va rebre a les seves cases de Barcelona i Sitges una pila d’actors amb els quals parlava en anglès i sortia a passeig de bracet. Quines unes, les Moreu. Definitivament, Josepa.