Arendt i el poder

Hannah Arendt, al llibre Sobre la violència, traduït per Àngela Lorena Fuster i Gerard Rosich a Angle Editorial, fa una distinció de cinc conceptes que és útil per entendre la nostra situació política. Els conceptes són poder, fortalesa, força, autoritat i violència. El poder sorgeix de la capacitat de la gent d’actuar col·lectivament, de manera que qualsevol forma de govern, fins i tot les dictatorials, necessiten la conformitat d’una part substancial de la població. La fortalesa és una propietat individual i independent, i si les masses admiren i alhora detesten els individus forts és justament perquè es desmarquen del grup. La força correspon a l’energia que generen els moviments socials. Podem dir que la força s’eleva per sobre de la violència però no es tradueix encara en poder. L’autoritat és el reconeixement i el respecte que la gent atorga als líders a qui decideix obeir. I la violència és un instrument de destrucció del poder que coordina i amplifica diferents fortaleses individuals.

Al món real no hi ha manifestacions pures d’aquestes categories sinó combinacions diverses. Així, a Catalunya des de l’1 d’octubre hem vist com l’Estat ha anat perdent poder i autoritat a mesura que ha exercit la violència. Aquesta és la lliçó clau d’Arendt: la violència genera submissió però no poder, perquè l’origen del poder sempre es troba en la unió de la gent. Amb la repressió, els espanyols s’han quedat sense poder i nosaltres ens hem quedat amb la fortalesa individual i la força col·lectiva.

Ser fort implica una tensió permanent i una activitat que pot ser física o psicològica però que esdevé política quan dirigeixes el teu esforç, no pas cap a la mera realització personal, sinó cap a una causa col·lectiva. Marta Rovira deia la setmana passada al Parlament que hem de fer govern per fer-nos forts. Però dient això Rovira no aconseguia cap poder ni cap autoritat, perquè ella mateixa feia poc que havia estat dèbil reconeixent al jutge Llarena que la seva política era simbòlica i no real.

Ara bé, i aquí veiem la mobilitat magmàtica de les categories d’Arendt, aquesta setmana Santi Vila, que des d’Aigües de Banyoles s’està convertint en un far del pensament occidental, ha dit que Rovira era “irascible i fanatitzada”. Com que això és una manera de dir que tots els independentistes som fanatitzats, doncs automàticament hem de tornar a donar suport i autoritat a Rovira. Ja ho diu Arendt en una frase emblemàtica: “Si a un l’ataquen com a jueu, s’ha de defensar com a jueu, i no com a alemany, o ciutadà del món, o possessor de drets humans, o qualsevol cosa.” Ells tenen la violència física i verbal; nosaltres tenim la fortalesa, la força i, algun dia, el poder.