Els ‘delictes’ de Llarena

El Parlament no viurà avui cap sessió d’investidura perquè el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit denegar al candidat amb més suports, Jordi Sànchez, l’excarceració o el dret a assistir-hi. Alguns dels principals juristes, no pas catalans sinó de l’Estat, han vist en la seva argumentació un cas flagrant de prevaricació, això és que la resolució estaria dictada tot i saber que és contrària a la llei. No sé pas si Llarena prevarica i, en tot cas, haurem d’esperar que ho determini un tribunal internacional i, per tant, imparcial. I dic imparcial perquè el discurs de Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial, en què afirmava que l’estat de dret es basava en la unitat d’Espanya deixa molt clar que, a l’Estat espanyol i sobre el tema que ens ocupa, això és impossible.

Deixant de banda, doncs, la prevaricació, Llarena sí que ha comès altres delictes. Escric delictes en cursiva perquè no estan pas tipificats al Codi Penal, però sí que demostren l’ètica dels personatges que estan jutjant el procés català. Entre aquests delictes hi ha que el jutge faci de polític o que menteixi. En el primer cas, Llarena, des de la seva primera interlocutòria, ha fet política. Llarena ha de fer de jutge i no pas de polític, ja que ningú l’ha triat, el Suprem no és lloc per fer-ne, etcètera. El jutge assegura que Junts per Catalunya té altres candidats. I qui és ell per proposar-los? El jutge va assegurar que retirava l’euroordre contra Carles Puigdemont –recordem-ho, va retirar una ordre de detenció contra el fugitiu més perillós de l’Estat espanyol... perquè ho deu ser si li poden demanar més de 40 anys de presó– “per no afavorir les seves possibilitats en les eleccions” del 21-D.

I menteix. Per voluntat o per desconeixement. Llarena segueix fil per randa les argumentacions dels atestats de la Guàrdia Civil. Falses, com comença a veure’s en les declaracions dels mateixos agents als jutjats. Potser per això en la interlocutòria sobre Sànchez no s’atreveix ni a citar els delictes de rebel·lió i sedició... Serà perquè sap perfectament que qui ho llegeixi i sàpiga que per cometre’ls cal violència pensarà, per exemple, que ha prevaricat? Potser...