La revolta dels jubilats

De tant en tant, faig una ullada via internet a la premsa madrilenya. Ja gairebé estic curat d’espants pel que fa a titulars vergonyants, mentiders i tendenciosos. Tot i així, l’altre dia al Bar Centre de Sant Joan de les Abadesses gairebé salto de la cadira en llegir: “Los jubilados que salen a la calle van dopados por los medicamentos.” És a dir, que una gran part de la gent que manté el país, a més de malalts són drogoaddictes; com si la vellor en si mateixa no fos una malaltia, i si no ho és, ningú em podrà negar que té molts efectes secundaris. La veritat, trobo que és un titular molt bèstia fins i tot per a la premsa de Madrid.

Més raonable es manifesta Rajoy quan diu que el moviment de jubilats és la seva màxima preocupació. I ja és dir!, amb tot el que té al damunt. És conscient que les injustes lleis laborals que ell mateix va promulgar deixen la gent en edat de treballar en una situació de precarietat permanent. La gent gran s’ha convertit en un dels puntals econòmics més importants per al sistema. Imaginem-nos per un moment que tots els jubilats i jubilades deixessin de cop d’aportar el seu ajut econòmic a fills i nets. El col·lapse seria colossal. El PP s’adona que bona part de la seva borsa electoral ja no es pot comprar amb mítings fabulosos a la valenciana amb berenar inclòs. La gent que ara pren els carrers és la qui les ha passat pitjor al llarg de la seva vida, la qui ha treballat més i la qui no ha estafat ningú. I ara que els hauria d’arribar l’hora del repòs i de tenir temps per a la seva voluntat personal, resulta que han de treure les castanyes del foc per salvar una oligarquia que no ha deixat mai de manar, amb Franco i sense Franco. I amb l’agreujant que a la recta final veuen com han de deixar un món molt pitjor de com l’abandonaran. De com les reivindicacions mínimes i justes per les quals tant van lluitar s’esvaeixen per deixar pas a l’esclavatge i la incertesa dels treballs per hores i les remuneracions cada cop més escasses. No es manifesten només per la ridícula pujada del 0,25% de les pensions. Surten per reivindicar la seva dignitat trepitjada, pels seus, per intentar salvar el futur dels qui venen al darrere. Dir que surten perquè van dopats no és només una gran i malèvola mentida, sinó un escopit a la dignitat.