Per què?

Avui el can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat, el reclús Jordi Sànchez (reclús perquè així ho ha deci­dit la justícia espa­nyola, és clar), sor­tirà de la presó de Soto del Real (que és a Madrid, i no pas a Cata­lu­nya, de manera que així cas­ti­guen també les famílies, és clar) per anar a decla­rar al Tri­bu­nal Suprem. Sànchez (com també ho farà Joa­quim Forn) hi defen­sarà el seu recurs con­tra la decisió del jutge Pablo Lla­rena de negar-li la lli­ber­tat con­di­ci­o­nal. Hi defen­sarà també, suposo, el seu dret a poder assis­tir al ple de la seva inves­ti­dura ni que sigui sor­tint de presó unes hores. El can­di­dat a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat vol assis­tir a la seva inves­ti­dura (o a la seva pos­si­ble inves­ti­dura, és clar, perquè la CUP fa de CUP) ni que sigui arri­bant al Par­la­ment escor­tat per dese­nes de fur­gons poli­ci­als. Així li ho farà saber avui (li ho tor­narà a fer saber) a la sala d’apel·laci­ons del Suprem. No hi tinc gaire espe­rança, jo, en aquesta decisió. Ni en aquest recurs, ni en cap altre dels que té pre­sen­tats Sànchez. I em penso que vostès tam­poc. Perquè el jutge Lla­rena ja va des­car­tar la sor­tida de Sànchez de la presó argu­men­tant que no hi havia les con­di­ci­ons “per a un tras­llat segur”, i con­si­de­rant que hi havia “risc de rei­te­ració delic­tiva”. “Però, quan i on vol que rein­ci­deixi? Dins la fur­go­neta?”, es pre­gunta irònica­ment però amb raó el lle­trat de Sànchez en el recurs d’apel·lació. Jo no hi tinc, deia, gaire espe­rança. Pro­ba­ble­ment cap. Seria una sor­presa (evi­dent­ment agra­da­ble, democràtica, rao­na­ble, lícita i enra­o­nada) que no tin­drem. L’apa­rell judi­cial ha deci­dit anar a totes i apli­car, sem­pre sota un parai­gua legal, el grau més alt de càstig pre­ven­tiu. I com més inves­ti­ga­ci­ons, escor­colls, deten­ci­ons i pre­ses de decla­ració, millor. La pre­gunta sem­pre és la mateixa: per què? Jo me la faig sovint, aquesta pre­gunta. Per què tanta represàlia? Ven­jança? Revenja? Per què Jordi Sànchez no pot ser inves­tit pre­si­dent? Per què aquesta causa gene­ral? Per què aquest con­tra tot i con­tra tot­hom? Pro­ba­ble­ment, pen­sin-ho, perquè no jut­gen tant el que ha pas­sat fins ara (que també) sinó sobre­tot perquè pre­te­nen esta­blir les bases perquè no torni a pas­sar. No hi havia pre­ce­dents, doc­trina ni juris­prudència i, és clar, els espanta el que ha pas­sat. Però els ate­mo­reix encara més el que pugui pas­sar en un futur. És per això, també.