El rei Joan Carles I es fica allà on no el demanen

La iniciativa del rei Joan Carles I d'encetar una roda de contactes per afavorir un pacte d'estat destinat a superar la crisi econòmica trepitja clarament el paper del govern democràticament elegit i, a més, genera més desconfiança entre la població. Realment estan tan malament les coses que es fa necessària la implicació del cap de l'Estat en la gestió política dels problemes del país? Qui li ho ha demanat? En qualsevol cas, la iniciativa topa frontalment amb la Constitució, que reserva al monarca un paper moderador i no pas la capacitat executiva d'intervenir. De moment, la reunió mantinguda ahir amb els representants sindicals ja ha obligat el govern de José Luis Rodríguez Zapatero a desmentir públicament que el Rei estigui fent de mitjancer. Però, si no és això, què està fent en realitat Joan Carles I? Fer quedar malament Zapatero, en primer lloc. I, alhora, enviar a la societat el missatge que la governa una gent incapaç de resoldre els seus reptes. És a dir, novament trepitjar un terreny aliè, en una tasca que en aquest cas correspon a l'oposició. Tot plegat ja ha provocat reaccions immediates entre la classe política. Algunes per recordar-li que hi és per regnar, no pas governar. Altres de més pintoresques (com la del dirigent republicà Josep-Lluís Carod-Rovira), per aplaudir amb entusiasme «l'actuació absolutament imprescindible» del Rei. És possible que el monarca s'avorreixi perquè té poca feina, fins i tot és possible que l'amoïni la crisi que afecta tan poc la seva butxaca, però hauria de tenir en compte que, mentre ell entreté els representants sindicals, aquests estan perdent un temps valuós que haurien de dedicar a reunir-se amb qui de veritat pot resoldre la situació.