Persones humanes

La situ­ació que es viu a Cata­lu­nya des de ja fa massa mesos és tan atípica i para­do­xal que és fàcil per­dre la pers­pec­tiva. El pano­rama polític és com­plex i com­pli­cat; la pressió, forta; les nego­ci­a­ci­ons, len­tes i difícils; el dia a dia, intens, i qual­se­vol petit canvi de guió fa que tot muti fins al punt que hi ha moments que sem­bla obli­dat d’on venim i cap a on anem.

En aquest con­text passa que ano­me­nem els empre­so­nats i els exi­li­ats, i a vega­des ho fem com si fos­sin figu­res d’un tau­ler d’escacs, espe­cu­lant sobre juga­des, movi­ments de fit­xes i sacri­fici de peces, si cal, per con­tra­res­tar girs ines­pe­rats i gua­nyar la par­tida a l’adver­sari. I men­tre juguem i fem política per­dem la pers­pec­tiva del con­text i ens obli­dem que dar­rere aquests noms i cognoms hi ha per­so­nes huma­nes. Ahir el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, feia pública la renúncia de Jordi Sànchez com a can­di­dat a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat i en el seu dis­curs n’hono­rava el gest, elo­gi­ant que Sànchez hagi pri­mat les neces­si­tats del país per sobre els seus interes­sos en pren­dre aquesta decisió. El fet, però, és que Jordi Sànchez –com Jordi Cui­xart, Oriol Jun­que­ras o Joa­quim Forn– fa massa temps que està injus­ta­ment tan­cat a la presó on, m’ima­gino, deu enyo­rar família i amics i on, m’ima­gino, es deu ensor­rar quan a la sala d’apel·laci­ons del Tri­bu­nal Suprem li tor­nen a dir que el man­tin­dran entre rei­xes pel risc de rein­cidència delic­tiva que supo­sa­ria dei­xar-lo en lli­ber­tat. I m’ima­gino que Jordi Sànchez, com Jordi Cui­xart, Oriol Jun­que­ras i Joa­quim Forn, només vol que s’acabi el mal­son i tot torni a la nor­ma­li­tat. I m’ima­gino que, com ells, Car­les Puig­de­mont, Antoni Comín, Merit­xell Ser­ret, Lluís Puig, Clara Pon­satí o Anna Gabriel, també somien tor­nar a casa.

Sobre el paper són noms, però és bo recor­dar de tant en tant que, ide­als al marge, par­lem de per­so­nes. És el que va fer de manera magis­tral dis­sabte pas­sat al pro­grama Pre­gun­tes Freqüents de TV3 el fins ara com­pany de mòdul de presó de Jordi Cui­xart. Jesús Ruiz no va par­lar de política perquè ni tan sols és inde­pen­den­tista. Va par­lar del seu amic, aquell per qui ara llu­eix un llaç groc rei­vin­di­cant-ne la lli­ber­tat, i ho va fer d’una manera tan franca i sin­cera que de nou se’ns va remoure tot; per la injustícia que repre­senta i perquè par­lem de bones per­so­nes.