Tribuna
Prou!
Marta Rovira ha marxat a l’exili. Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva a la presó. Sis persones que una part molt gran d’electors varem votar com els nostres representants. Tot això al mateix moment que el ple del Parlament no pot investir un nou President durant el tercer intent degut a la negativa de la CUP a fer-ho possible. Això és dolent? No n’estic segura. D’una banda hauríem d’agrair la disposició i la valentia del candidat i de l’altra parar-nos a pensar si la CUP no ens ha fet un favor impedint que s’acceptés el que en principi és inacceptable. Que el President d’un parlament sobirà sigui teledirigit per un partit minoritari a Catalunya, és una irregularitat greu que no té res a veure amb el candidat Turull que em mereix tota la confiança i el respecte i que ha estat disposat a ser un dia presidenciable i l’endemà presidiari, com molt bé ha dit en Toni Soler. No podem anar a remolc d’un Estat que té com a únic objectiu la humiliació i la submissió i que per aconseguir-ho no té cap problema en fer ostatges, mentir i esclafar els drets fonamentals de les persones.
El fet és que Catalunya ha votat reiteradament República i no hauríem d’oblidar que justament és la República el que ens uneix i el que permet eixamplar la base. Fins ara he mantingut viu l’optimisme i no voldria que se m’exhaurís. Sé que els processos són lents, que tenen alts i baixos i que sovint són fets que succeeixen de manera imprevista els que els desencallen. D’on ve doncs el meu malestar? De dues qüestions que em preocupen des de fa anys: la por a la unitat i la manca de relat.
Per què ens costa tant la unitat en moments tan transcendentals com els que vivim? El poder és un tema difícil de gestionar i els tics de la vella política no ajuden. No es fa política, simplement es guanyen eleccions i un cop guanyades, la voluntat dels votants queda en un segon terme... i sóc amable. El fet de no ser capaços de fer una llista única i deixar els debats ideològics de banda i les lluites de poder, ja va ser una mala senyal. Però les urnes, malgrat tractar-se d’unes eleccions convocades de manera irregular, varen parlar alt i clar. Només necessitàvem que els nostres representants sabessin trobar la força per transformar els nostres vots en accions. Jo ho tinc clar. Primer és la República. Després ja es convocaran eleccions i serà l’hora de les ideologies. No és fàcil, bé prou que ho sé.
Sobre la manca de relat en parlo des de fa anys i en articles anteriors hi he reflexionat llargament i he posat exemples. Necessitem un relat simple i inclusiu, que mantingui informats, dins del que la situació permeti, als que ja estem convençuts i que tingui una cura especial en seduir amb arguments i propostes clares i transparents als que encara dubten. En el primer cas, el de la informació raonable als convençuts, he trobat a faltar una explicació clara del per què no es va investir el President Puigdemont el dia 30 de gener tal com estava acordat pels tres grups independentistes. No donar cap explicació comporta desconcert, malentesos i interpretacions errònies. Pel que fa a la segona qüestió, la de cercar un relat clar i seductor, hem fet passos, com per exemple canviar la reivindicació d’independència per la de república, que en el nostre cas vol dir el mateix però és més inclusiva. És un pas, però caldria trobar tres o quatre idees força més perquè el missatge quedés clar. La disjuntiva és clara: o acceptem el debat que ens volen imposar o en creem un de nou que deixi de banda les tàctiques partidistes, normals en temps normals, però molt perilloses en temps convulsos.
Quina solució hi veig? Tot és massa complicat i tendim a especular basant-nos en el desconeixement, però per a dir-ho ras i curt, el que avui divendres em sembla més coherent és tornar al 30 d’Octubre i investir a qui els votants, exercint els seus drets democràtics, han escollit. El President Puigdemont. O si optem per noves eleccions, hi hem d’anar amb una llista unitària per la República. Aquesta és l’autèntica revolució.
Ha arribat el moment de plantar-nos. Pacifica i contundentment. Quan la bèstia ensuma por, ataca. No oblidem els 13 dirigents polítics encausats per rebel·lió, entre els quals el President, el Vicepresident i la Presidenta del Parlament, els 5 membres de la mesa, el major Trapero i el Director dels Mossos acusats de sedició, les dirigents de la CUP, el 712 alcaldes investigats, cantants, artistes i tots els que em puc deixar... Què més ha de passar perquè diguem PROU?