El dolor i la por

La mare va treure de damunt del marbre de la calaixera, on havien estat sempre presidint l’estada, les imatges que figuraven sant Josep i la Verge. Les diposità amb molta cura dins d’una caixa, embolcallant-les amb roba i afegint-hi flocs. Després la va tancar de la millor manera, i la posà damunt del safareig, just al costat de la barana que ho separava del riu Onyar que passava per sota d’aquell pis de la Rambla, on totes les galeries hi donen. Era una persona devota, i el seu marit, abans de marxar al front mobilitzat per la República, li va dir: “Passem un temps perillós. Per tant, convé que si sents que truquen a la porta amb violència, no ho dubtis: abans d’obrir, ves a la galeria i llença la caixa al riu. Si et troben les imatges, tindries maldecaps.” Corria l’any 1937, en plena guerra; ella acabava de ser mare; les accions violentes i les represàlies es multiplicaven, a vegades sense sentit. En la família s’havien sofert malvestats irrecuperables.

La gent senzilla sofria en aquell temps tant pel dolor de tot el que els envoltava com per la por que comportava haver estat de dretes o d’esquerres, els antecedents familiars, les venjances personals que assenyalaven a qui els semblava, les notícies del front i de la rereguarda, o l’estultícia d’individus que aprofitaven el desordre. Quan va tornar la pau, aquelles imatges es reintegraren al seu lloc preferent, on foren objecte de veneració durant molts anys.

Avui encetem la Setmana Santa, i l’ambient s’envolta d’un cert respecte. Els cristians recorden aquests dies la tragèdia d’aquell home Déu que va morir a la creu. S’escampen actes litúrgics i processons amb les imatges que interpreten el patiment de Jesús. Abans venien predicadors que feien tremolar amb els seus panegírics, però tot s’ha anat apaivagant, aquest sentiment s’ha dissipat en el temps, i molta gent ho aprofita per sortir dels murs de la ciutat, o per fer la darrera baixada damunt la neu.

En contrast, els actes carregats de folklore que hom pot veure per la televisió no contribueixen precisament al recolliment que hauria de prevaldre. I la falta d’informació sobre la tradició evangèlica que sofreixen els nostres infants i els joves fa que els resulti incomprensible el sentit d’aquesta setmana.

Però la por i el dolor també són presents en aquests nostres dies. La violència l’estem sofrint. La trajectòria de Jesús al Gòlgota pot ser un símbol del patiment actual, i segurament d’un futur proper, pel càstig a opcions polítiques i a la disponibilitat pública. Posar de manifest –com es farà dimarts i dijous vinent a La Planeta en una lectura escenificada– els sentiments contradictoris de la trajectòria humana també és propi de la Setmana Santa.