Diumenge de passió

Havíem de limitar-nos a anar a beneir la palma o a menjar senyors i senyores, que són les postres típiques de Mataró aquest dia, i al matí vam saber que havien detingut Carles Puigdemont a Alemanya. Ja no vam tenir el cap per res més. El cap ens funciona a tot ritme, des que va començar tot. Quin itinerari més perillós per anar de Finlàndia, on havia pronunciat una conferència, a la seva residència de Bèlgica. Hi havia la voluntat de ser detingut al primer i més influent estat d’Europa? A veure: si l’extradició no era a Alemanya possible, la jugada era mestra: la internacionalització del conflicte que Puigdemont persegueix feia el cim i l’Estat espanyol, amb els documents judicials estrambòtics que segrega, quedava en sublim i definitiva evidència. Però i si les lleis alemanyes preveuen l’extradició perquè s’adeqüen a les espanyoles? Els serveis secrets espanyols van esperar que Puigdemont entrés a Alemanya per alertar de la presència del fugitiu, que abans havia passat per Suècia i Dinamarca. A més, Puigdemont havia calculat exercir la internacionalització des de la seva mansió de Waterloo, on té els arxius, els amics i el camí fresat per als qui van a veure’l. Com es comportarà Alemanya aquesta segona vegada? Sí, ja ho sé: la comparació és una irresponsabilitat perquè l’actual Alemanya no és la de Hitler que va extradir Companys, sinó que n’és la contrària, i Espanya tampoc no és la de Franco encara que hi mantingui una retirada, però la història dibuixa estranys cercles i els diumenges a la tarda, siguin de Rams o no, impulsen a contemplar-los. Els eixelebrats habituals van exterioritzar l’alegria per la detenció amb xampany i gesticulacions però, en canvi, el govern espanyol, en altres ocasions tan expansiu, es va mantenir cautelós. Senyal que no les té totes. Què farà Alemanya? Nosaltres tampoc no les tenim totes. Serà un calvari de Setmana Santa, la mona trigarà a venir... Pressionarà Rajoy perquè Merkel influeixi en els jutges? Sembla que a Alemanya la separació de poders és una cosa seriosa, i no com aquí que és can seixanta. Però de totes maneres Puigdemont és un pres o un detingut o un retingut polític i des d’aquesta condició Merkel haurà de fer càlculs. Serà entregat Puigdemont amb condicions? A condició, per exemple, que el govern espanyol resolgui un conflicte que desestabilitza Espanya i, de retop, Europa, l’Europa de Merkel?

De moment ja no podrem afirmar més que l’independentisme, des que va començar a manifestar-se, no ha cremat ni una paperera. Diumenge en van cremar a Barcelona. Malament. Arguments per als que reclamen Puigdemont per causa d’una fantasiosa violència. Divendres Sant, el judici previ de Dijous... quod est veritas?