La xiulada que s’acosta

Dinou dies abans de la final de la copa del Rei, i dinou dies abans de la que s’intueix que serà una nova i monumental xiulada al cap de l’Estat i a l’himno nacional, el president de la Liga, Javier Tebas, ja ha trobat la solució: “En cas de xiulada, s’hauria d’aplicar el 155 dins del Wanda Metropolitano”, ha dit aquest cap de setmana en una entrevista. I encara més: “Jo sempre he manifestat que soc partidari de sancionar i fins i tot arribar, per què no, a suspendre el partit.” Fantàstic. Seria, Javier, fantàstica, aquesta decisió. I ens ajudaria a internacionalitzar encara més (si és que es pot internacionalitzar més) el conflicte, a fer que el món sencer es preguntés com és que a Espanya, en aquesta Espanya tan democràtica, s’ha suspès un partit perquè els espectadors xiulaven. Tebas, aquest cap de setmana, ha argumentat la seva posició: “S’ha cuidat molt poc el respecte al que són els símbols nacionals, que signifiquen molt més que la simple representació instrumental o visual d’un país.” Doncs mira, Javier, aquí estem d’acord. T’explico com de poc s’han cuidat darrerament en el món del futbol els símbols que identifiquen el meu país? Com s’han prohibit l’estelada als camps (i no pas la bandera espanyola) i fins i tot els llaços grocs? Feu, si cal, una suspensió preventiva del partit, com ja va insinuar la delegada del govern a Madrid, el 2017. Va, que en teniu ganes. I feu, si us plau, un ridícul internacional. Un nou ridícul. L’any 2007, l’Audiencia Nacional va condemnar a presó dos joves de Girona per cremar fotos del rei. I fa res, el Tribunal Europeu dels Drets Humans va esmenar l’Audiencia sentenciant que cremar les fotos del rei no és cap delicte, sinó que ho empara la llibertat d’expressió; i que no és incitar ni a l’odi ni a la violència sinó “una expressió simbòlica d’insatisfacció amb el que representa el cap de l’Estat”. Cremar fotos del rei, doncs, no és cap delicte. I no sé (de fet, sí que ho sé) si ho és o no xiular-lo. Però del que no tinc cap dubte és de com ens va tractar el rei després del referèndum de l’1-O, en aquell discurs televisat, i de quanta insatisfacció vam sentir amb el que representa(va) el cap de l’Estat. Aquell dia el rei no només es va guanyar una xiulada, sinó que, curiosament, va fabricar uns quants republicans.