El procés real

Això no va de Catalunya, ni, encara menys, de democràcia; això és un procés revolucionari de manual. I ara ve la fase en què els moderats són desbancats pels radicals. Els moderats, o simplement prudents, que veuen a venir el daltabaix i no saben com reconduir la situació, enfront dels radicals, sempre partidaris del part amb dolor, que veuen la pau social com el primer enemic a abatre. Tantes grans empreses que han traslladat la seu social o fiscal fora de Catalunya: n’hi ha que no ho entenen com un fet lamentable, sinó que formava part del pla; ara sembla que es tracta que se’n vagin també les petites. Impedir la lliure circulació, obstaculitzar el comerç, espantar els turistes, i desmotivar congressos i convencions no té res a veure amb el concepte business friendly, que tan important semblava fa un parell d’eleccions, però alguns ja ho duien de cap. Els mateixos que ens volen fer creure que una vaga general indefinida, convocada per un sindicat instrumental, ens portarà a la fi gloriosa de la Història. Si no queda ningú que gosi obrir la boca davant els qui tenen el propòsit decidit de paralitzar el país, un cop més la majoria bonhomiosa, i una mica massa ingènua, quedarà segrestada per la minoria incendiària. Els moderats, en un procés revolucionari, sempre creuen, de bon començament, que són els més espavilats i que sabran aturar els radicals quan convingui, i sempre passa el contrari, que són les primeres víctimes dels desbordaments. Tant pensar en la bondat de la causa, no s’adonen de les conseqüències dels seus moviments fins que ja és massa tard.