La llei de Murphy

Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament. No ho dic jo sinó la popular llei de Murphy que, de manera més o menys encertada, acabem aplicant al nostre dia a dia sense ser prou conscients del to pessimista que denota. I tal dit tal fet. Perquè poc després de llegir en aquest diari que els agents ambientals de Girona ja han aixecat més de 440 denúncies per infracció d’ordenances com la tinença d’animals, trobo un jove esperant sense immutar-se que el seu gos deixi una gran pixarada –perdoneu l’expressió–, al bell mig del carrer. I passa com quan veus alguna persona al volant cometent una flagrant infracció. Que no hi ha qui correspon per enxampar-lo. L’Ajuntament diu que treballa per poder multar els propietaris dels gossos que no portin una bossa per recollir excrements i aigua per tirar per sobre dels orins. És molt dubtós que aquesta amenaça de sanció faci canviar gaire el comportament incívic dels amos dels animals i eliminar aquest problema recurrent. Els amos són, en definitiva, els vertaders culpables i els que es comporten, no tots, com uns mal educats sense cap respecte per la resta de ciutadans que anem esquivant com podem les caques de les seves mascotes. Fins ara s’ha demostrat que ni a Girona ni a altres poblacions gironines que tenen el mateix problema, les sancions no són suficient motiu per modificar determinades conductes. Com possiblement tampoc el fet de repartir gratuïtament material per netejar entre els propietaris. Serà una ajuda, però cal més sensibilització i educació per aturar una proliferació d’excrements que ha portat a buscar solucions imaginatives. Uns municipis van optar per no deixar circular gossos per determinats carrers; uns altres, per agafar proves d’ADN per detectar el gos infractor; d’altres, per deixar a mans de propietaris voluntaris agrupats en una associació, fer campanyes de sensibilització. I d’altres, com a Campdevànol, van penjar fotos amb una criatura amb les mans i la boca empastifades de caca de gos. Una mesura radical però que va tenir gran ressò. La realitat és que l’exemple de les caques de gossos només és una anècdota al costat de la munió d’actituds incíviques de tota mena, i en alguns casos insensibles, que podem veure al nostre voltant. Des de deixar tot tipus d’andròmines al carrer, fins a aparcar amb total impassibilitat en una plaça reservada per a persones amb discapacitat o davant d’un gual. Tot això no ho solucionarà l’amenaça de multa.