De rajolins i torrentades

Carme Torrents té clar que el franquisme va malmetre la percepció que tenim de Verdaguer. Els arguments que aporta així ho corroboren, tot i que no amaga que hi ha altres motius, perquè mossèn Cinto era una figura polièdrica. Un altre mossèn, Josep M. Ballarín –ara fa dos anys de la seva mort–, amb la seva clarividència i sornegueria habituals, hi va afegir un altre motiu per justificar l’ostracisme de Verdaguer: “Era massa gros per als nostres intel·lectuals. Perquè és un poeta de la talla dels grans poetes de tots els països. I els nostres poetes… Hi ha poetes de raig, de rajolí i de torrentada. A Catalunya, la torrentada era mossèn Cinto. El de raig és Maragall. I el de rajolí, l’Espriu.” Mossèn Tronxo era ben exigent, pel que fa a la poesia... Com ha de ser.