Teixits

“Oh, que can­sat que estic...” de les emfàtiques opi­ni­ons polítiques de la immensa majo­ria dels que omplim papers de premsa. I ho fem amb la pre­tensió (o amb la barra) de qui es creu que se sap tots els secrets de la savi­esa uni­ver­sal. Els vells fun­ci­o­na­ris del meu país deien que ells eren el pont de pedra i la classe política l’aigua que s’escola. Miro amb mal ull els col·legues que s’auto­pro­cla­men experts en les anàlisis de la cosa pública. Si es dedi­ques­sin a la venda de ver­du­res, ¿sabrien dis­tin­gir una esca­rola fresca d’una altra de cadu­cada? Per això aquesta nit m’he des­per­tat amb la idea de res­se­nyar la llista de per­so­nes que sí que han estat, i són, essen­ci­als per al pre­sent i el futur del nos­tre país de països. Començo pels noms dels home­nat­jats, per cen­te­na­ris, enguany: Maria Aurèlia Cap­many, Pedrolo, Palau i Fabre i Pom­peu Fabra. A més: pro­fes­sors de la meva Uni­ver­si­tat: Badia i Mar­ga­rit o Martí de Riquer. Músics com ara Victòria dels Àngels, Tete Mon­to­liu, Oriol Mar­to­rell o Antoni Ros Marbà. I a favor de l’edició i de la música: Gemma Romanyà, de Cape­lla­des. Cui­ners com ara Josep Lla­do­nosa, Glòria Baliu o Carme Rus­ca­lleda. El pallasso Tor­tell Pol­trona. Escrip­tors com ara Joan Fus­ter, Quico Mira, Artur Quin­tana, Isa­bel-Clara Simó, Joa­quim Carbó, Xavier Amorós o Josep Vall­verdú. Ah! I Sam Abrams i Marta Pes­sar­ro­dona... als quals encara no han con­ce­dit el Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes. La peda­goga Marta Mata. Can­tau­tors com per exem­ple Rai­mon, Ser­rat, Llach, Maria del Mar, l’Ovidi. Met­ges com ara el Dr. Broggi. I el die­tista, però per­sona de bé, Gonçal Llo­ve­ras. I peri­o­dis­tes com ara Per­nau, Espinàs, Huer­tas, Puyal o el morellà J. Martí Gómez. I el per­ru­quer Llon­gue­ras. ¿Oi que es merei­xen meda­lla i podi i record agraït?