I la borsa ni s'immuta

En l'escalfor de la discussió sobre l'episodi que acaba de regalar-nos el conseller Ernest Maragall, a la redacció d'aquest diari es va poder sentir una bona mostra de la riquesa d'adjectius de la nostra llengua. És bo que els periodistes adjectivitzin en veu alta, perquè quan ho fan de manera desmesurada en l'escriptura és molt possible que acabin perdent els papers. Però una de les observacions més oportunes la va fer l'admirat company Manuel Cuyàs. Aquests terratrèmols polítics casolans se li poden permetre a un conseller perquè la borsa ni s'immuta, va dir. Si fos el cas d'un ministre d'un estat la cosa seria diferent i el conseller Maragall o no s'hauria atrevit mai a fer declaracions tan desafortunades com contradictòries o ja estaria destituït. Va reblar el clau. En plena crisi econòmica i desafecció política, malament quan s'imposa la curta volada i no s'aproven lleis electorals, ni d'ordenació territorial, ni es fa front comú per resoldre els greus problemes que pateix la gent. I en canvi s'embolica la troca de manera constant. Quan els ciutadans l'únic que demanen als seus polítics no és que governin bé sinó només una mica de seny, és que el país corre el perill d'un crac pitjor que el del 29.