No té cap màster, vostè?

De veritat que no té cap màster, vostè? I què hi fa aquí parat?! Vagi si us plau ràpidament a buscar el seu, ara que sembla que estiguin d’oferta. No sé què he fet jo (i potser vostè també) pencant durant uns quants anys (és que jo anava molt a poc a poc) i posant-hi sang, suor i diners per tenir un màster! Ara resulta que no havies ni de fer els cursos, ni potser matricular-te, i ja el tenies, el màster! I que no calia anar ni a classe. I que per fer un curs a Harvard no calia ni que anessis a Harvard. Marededeu que il·lús que he sigut. I es veu que això no era només pels màsters; que la cosa era tan simple com omplir un currículum i posar-hi, per exemple, que ets llicenciat en matemàtiques. I que, posats a fer, fins i tot podies dir que l’havies fet en una universitat que no impartia aquesta llicenciatura. No ho veu, que ens han pres el pèl? Que ara vostè i jo podríem tenir un currículum espectacular. I que jo hauria pogut tenir un títol de màster en astrofísica, o en aeronàutica, que m’hauria fet il·lusió, i no el tinc. Saben vostès com m’agradaria a mi, que no en tinc ni idea, tenir un màster en enginyeria computacional, o en neuropsicologia? Doncs es veu que era tan simple com omplir el currículum i donar per fet que ningú te’l revisaria. Diuen (diuen, diuen, diuen) que gran part de la classe política, sobretot la vinculada a determinades formacions, està revisant les seves biografies. Una vergonya. Abans, si no havies acabat un màster, o una llicenciatura, si es volia fer constar alguna cosa en el currículum, com a mínim hi havia la decència de posar-hi allò d’“estudis de psicologia”. Era una manera de disfressar-ho sense mentir, perquè amb això d’“estudis de psicologia” tampoc sabies si al protagonista li faltava una assignatura per acabar o si simplement n’havia fet només una i ho havia deixat. Ara no. Com que vestia més (ja em diran exactament per què, si tot plegat era per accedir a càrrecs de designació directa) ara s’hi posa directament que has fet la llicenciatura o el màster. Vergonya. I un flac favor a la classe política, a les universitats i, és clar, als estudiants.