Prohibit prohibir

M’entusiasma el cas de Sant Esteve de les Roures, un poble lleidatà que, segons vaig veure a la tele, té una immensa platja, universitat, museus i una vida pròspera. Els inventors del poble em mereixen tot el meu respecte. Crear un poble virtual no és fàcil, i la veritat és que els ha sortit rodó. Tot el contrari que Plató, que va ficar la humanitat en un pou profund, en la foscor i terriblement infeliços, fins que uns elegits podien sortir del pou.

Però el que és de debò singular és que el govern espanyol, és a dir, els seus jutges, hagin decidit acusar els seus habitants de violència i d’aldarulls. Sobta la immensa ignorància de Madrid –on ens governen a 650 quilòmetres de distància, tan adversos com són a la distància de Puigdemont– i tot fa pensar que la consigna és “todo lo que huela a catalufo, a por ello!”.

Com poden empresonar una realitat virtual? Com poden posar-los multes o obligar els seus habitants a exiliar-se?

Una cosa a ressaltar; el sentit de l’humor dels catalans i la rigidesa severa i poc intel·ligent d’aquest govern espanyol. Per exemple: qui té dret a treure-li a un pacífic ciutadà la seva samarreta groga? En quin article penal es basen? I és que el groc, segons el ministre de Justícia Catalá, és ofensiu. Crec que necessiten urgentment classes de simbologia. Quina llàstima que ja no tinguem l’intel·ligent Umberto Eco, que els explicaria els principis de la semiologia. Portar un cap tallat en una pica és delicte; posar-se una samarreta no ho és, no ho pot ser ni ningú té dret a requisar-la. És que hi havia el rei a davant, diuen, i se li ha de demostrar respecte. El respecte, però, ha estat absent en aquesta, diuen, democràcia espanyola.

L’il·lustre Sòcrates deia: “... car si ensenyeu que matant els homes impedireu que hi hagi algú que us faci retrets perquè viu malament, no penseu pas bé. Aquesta escapada no és eficaç ni noble. Només n’hi ha una de noble i ràpida: no tancar la boca als altres”.