Cal estratègia republicana

Que el moviment republicà ha vingut per quedar-se a Catalunya crec que és ja una constatació. Però resulta evident que el republicanisme resta a hores d’ara mancat d’una estratègia de fons consensuada. De moment, amb detractors i defensors, Esquerra és l’única que ha plantejat un full de ruta que passa per la recuperació de les institucions com a prioritat, aixecar el 155, desplegar polítiques socials, ampliar els límits del sobiranisme i una acumulació de forces que permeti plantejar un nou intent de constitució de la República amb més garanties que el passat octubre. JxCat, a hores d’ara, està centrat en el fet de la investidura del President, en primer terme per Puigdemont seguit de Sànchez i Turull, tots ells antidemocràticament vetats pels poders judicials de l’Estat. I la CUP planteja una confrontació oberta que no sembla disposar d’una majoria suficient. Caldrà veure si es desencalla la investidura no presencial de Puigdemont. Però si el Constitucional continua bloquejant-ne l’elecció caldrà veure si s’activa la investidura efectiva d’un altre candidat de JxCat. I si la CUP mantindrà l’abstenció fins ara compromesa o pot tenir la temptació del bloqueig passant al “no” a qualsevol candidat que no sigui Puigdemont. Per forçar d’aquesta manera unes noves eleccions que fins i tot sectors de JxCat poden veure amb bons ulls. Uns comicis que tenen el perill de malbaratar la victòria republicana del 21-D i fer perdre la majoria absoluta independentista. Les urnes només provocaran amb tota seguretat una major o menor reordenació de forces, sense solucionar el problema de fons: que continuarà fent falta una estratègia compartida. Fer propostes concretes, a mitjà termini i amb recorregut, no vol dir deixar de plantar cara a l’Estat ni renunciar a construir República. Però sí vol dir aparcar els interessos partidistes per tal de sumar forces i fer camí de forma conjunta. És possible? D’aquí al 22 de maig tindrem la resposta.