Recuperar ajuntaments

Davant un magnífic estofat de sípia i patates elaborat per la cuinera de la Unió Vilanovina de Vilanova i la Geltrú, en Bienve Moya em diu: “Hauríem de tornar a recuperar els ajuntaments.” Un bust imitació bronze de Josep Anselm Clavé ens observa. La Unió Vilanovina té els orígens en els cors que aquest senyor va fundar. Una entitat que acumula molts anys, doncs, i en plena activitat. Ara mateix acabo de participar en un acte. Com que ens trobem en plena feina d’haver de recuperar la Generalitat, paralitzada i buidada per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i per la incapacitat dels partits que van guanyar les últimes eleccions de formar govern, la incitació de l’amic Bienve m’hauria d’haver sorprès una mica. No ho ha fet gens. Hauríem de tornar a recuperar els ajuntaments. Si hi hem de “tornar” és que ja ho havíem fet. Va ser durant la transició, a partir de 1979, que és l’any que van ser convocades les primeres eleccions municipals. La recuperació va anar a càrrec, parlant en general, d’una pila de gent il·lusionada i preparada. Potser no preparada per governar immediatament la maquinària municipal, però formada en disciplines que els van facilitar la feina. Es van trobar sense un clau a la caixa. Van suplir l’escassetat amb imaginació. La paraula “imaginació” va ser llavors molt conjugada. Si no es podia fer un parc es convidava els veïns a plantar flors en el terreny reservat. Més tard el parc va ser possible. Com els famosos poliesportius, l’agençament urbà, les escoles, els centres de salut, les biblioteques, els teatres... En Bienve i jo repassem l’actual situació municipal. Consistoris ingovernables per la fragmentació del vot, finances destrossades per la crisi econòmica, interessos polítics que van més enllà dels estrictament municipals. Llegeixo i miro les notícies locals i només veig alcaldes en feines de subsistència. Cap gran projecte és exposat. Només algun apel·la de tant en tant a la “imaginació”. Haurem de tornar a plantar flors al parc? Un alcalde històric i molt eficaç em deia l’altre dia: “Si ara m’hi dediqués viuria espantat.” La política s’ha tornat agra: circulen dossiers destructius, molts d’inventats. Si no circulen, es guarden esperant l’ocasió oportuna per fer mal a l’adversari. “Tothom té un titular a cinc columnes que li pot destrossar la vida”, deia Xavier Bosch en una novel·la. En aquestes condicions, Bienve, sense diners i sense reputació, qui és el maco o el professional que es vulgui dedicar a la política, local o general? Però hauríem de tornar a recuperar els ajuntaments. Nosaltres, la nostra generació, vam partir de bases més difícils. O no? Ens hi hem de tornar a posar o ho hem de deixar per als joves? Què en pensa vostè, Josep Anselm Clavé, que n’ha vist tantes?