Matar Fuster

L’intent d’assassinat que va patir Joan Fuster el setembre del 1981 ha estat i és un dels episodis més foscos de la lamentable transició valenciana. Dues bombes van esclatar amb pocs minuts de distància, de matinada, a la porta de sa casa de Sueca. Amb la clara intenció de matar-lo. Esperaven que l’escriptor trauria el cap amb la primera bomba i aleshores esclataria la segona. Per sort els destinataris de l’atac ho varen entendre això i no varen caure en la trampa.

L’episodi va ser, amb els assassinats de Miquel Grau i Guillem Agulló, el més bàrbar d’aquells anys a València on l’extrema dreta, confabulada amb els militars, la policia i els polítics, feia el que volia. Mai no es va saber quins eren els autors ni ningú va posar gran interès a solucionar la pregunta òbvia de qui eren els potencials assassins. Ningú, vull dir, dels qui ho tindria fàcil saber-ho. Perquè molts i molts valencians hem tingut sempre aquella matinada de Sueca al cap, pensant en el que podria haver passat i preguntant-nos qui estava al darrere d’aquell atac tan professional.

El periodista Francesc Bayarri, un dels noms llegendaris del maltractat cos d’informadors valencians, durant anys ha anat fent alguna cosa més que preguntes i ara ens ha regalat un llibre imprescindible: Matar Joan Fuster (i altres històries), on no s’arriba a respondre a tot però es respon a molt més del que mai no s’havia sabut. 

El llibre, editat per Austrohongaresa.com, ens acosta a les connexions més fosques del País Valencià d’aquells anys amb una meticulositat de periodista clàssic que avui en dia crida l’atenció i tot. No hauria de ser així però ho és. En un moment d’una confusió professional tan gran el llibre de Bayarri ens reconforta a tots, per la qualitat amb què està fet i per la voluntat de servei públic que representa el seu esforç investigador. Llegiu-lo. Paga la pena.