La mirada real

“Neces­si­tem una nova gene­ració de jut­ges i jut­ges­ses. És urgent! #LaMa­nada i per mol­tes altres coses.” Aquest és el tuit d’una com­pa­nya de pro­fessió hores després que es fes pública la ver­go­nyosa sentència; piu­lada que vaig com­par­tir a la xarxa i com­par­teixo aquí. Cert que no s’ha de gene­ra­lit­zar, cert que són mol­tes les jut­ges­ses i els jut­ges que –contrària­ment al que dicta el tra­di­ci­o­nal cor­po­ra­ti­visme en la car­rera judi­cial– han cri­ti­cat la sentència, cert que són molts el que inter­pre­ten la llei d’acord amb el que per­cep la majo­ria de la soci­e­tat, però també és cert que són molts encara els que ens fan rene­gar de la justícia quan dic­ten sentències com la de Pam­plona, fetes per per­so­nes que sem­blen viure d’esquena al món real, que no veuen el que passa al seu vol­tant. De nous jut­ges i jut­ges­ses, ja n’entren cada any als jut­jats; de rege­ne­ració vege­ta­tiva, ja n’hi ha, però en cal una altra, molt més impor­tant i pro­funda, que és una rege­ne­ració en la men­ta­li­tat. La mirada real que sí que té la soci­e­tat. Sen­tit comú, però del segle XXI, no del segle pas­sat o l’ante­rior. Abans la soci­e­tat pot­ser res­tava impas­si­ble davant d’actu­a­ci­ons injus­tes, però els temps han can­viat, i si una cosa ha que­dat demos­trada amb la sentència de La Manada és que la gent es mobi­litza, i cada cop més, davant la injustícia. A Cata­lu­nya ja fa mesos que ho fem, ara sem­bla que també passa a l’Estat espa­nyol.