Aigua

Aquest hivern ha plogut molt, què els haig de dir que vostès no hagin observat. Va ploure copiosament al gener, que passa per ser el mes amb menys precipitacions de tot l’any, i va seguir fent-ho tot el febrer. Semblava que podia ser una alteració atmosfèrica, que la primavera s’hagués desplaçat a l’hivern, però ha arribat la primavera i les pluges han continuant “generoses i abundants”, per parlar com homes del temps. Les muntanyes han rebut molta neu. Som al maig i el Pirineu n’està carregat. Al Montseny ha nevat amb una insistència que no es veia des de feia anys. Ja els vaig dir que quan neva al Montseny fa fred al Maresme. En un paper de Josep Pla trobo que també en fa a Barcelona. Pla, en un altre paper ja diu que Barcelona és una prolongació del Maresme. Diu concretament que el Maresme és una comarca que comença a la Tordera i acaba al Llobregat, que té una capital que és Mataró i “dues ciutats importants, com ara Barcelona i Badalona”. Quan va escriure l’observació –festiva però encertada des del punt de vista geogràfic i també de tipologia urbana–, l’Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet no havien fet encara la gran crescuda. Ha estat, en tots aquests llocs, un hivern de fred. Les factures del gas no enganyen. Abans-d’ahir, dos de maig, vaig haver de recuperar el barret que ja havia donat per jubilat.

Els rius baixen alegres, fonts que s’havien assecat han tornat a la vida, els pantans s’omplen tant que s’han d’evacuar... I això que el desglaç tot just comença. S’ha aixecat l’alarma per sequera i es veu que la satisfacció aquosa durarà fins entrat l’estiu. Satisfacció? Jo, ja ho saben, estic enganxat a les anomenades xarxes socials. Cada dia les consulto. Molta gent s’hi expressa. El to és més aviat lúgubre. Ningú no està per gaires bromes. L’actualitat política ho justifica, però no tot és política. Que no estan contents, amb tanta pluja? Que no troben fotogènics els rius amb l’aigua corrent? Que no troben que fa bonic l’església de Sau coberta? Sembla que la prefereixin descoberta i accessible. Sembla que ens interessin més la tragèdia i el drama. Quan no plou i els rius i els pantans fan pena tot són imatges desolades i comentaris d’un apocalipsi fatal. Ara que podríem manifestar alegries visuals i literàries preferim callar. Els que ens alarmen amb l’escalfament del planeta i la desertització progressiva, els que ens havien dit que no plouria més, es reserven els comentaris. Potser troben que l’alteració hivernal d’aquest any confirma els seus pronòstics: el planeta és un garbuix. Però ni això formulen. Estem parats amb tanta aigua, no hi comptàvem. Ens sorprèn que el temps no s’adapti a les nostres prediccions. Estem com tristos. Alegria, que aquest any plou.