Fem Europa

Els cata­lans hem fet –i fem– Europa junt amb els pobles ger­mans del con­ti­nent. Fèiem l’Europa de la civi­li­tat i la cul­tura ja en el segle XIII, amb el savi Ramon Llull i amb Arnau de Vila­nova, metge excel·lent, con­se­ller polític, ambai­xa­dor, teòleg refor­mista. Pel que fa a Llull, ens ho recorda Pere Villalba en el lli­bre que va publi­car just fa un any. Sobre Arnau de Vila­nova hi va apro­fun­dir Jaume Mensa, fa dos mesos, en el dis­curs de recepció com a mem­bre de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans. L’influx arnaldià en la revi­fada científica medi­e­val va situar la cata­la­ni­tat en un pri­mer pla de l’eru­dició euro­pea. Per aquesta raó, tal com va dir Mensa, l’IEC, des que fou fun­dat, el 1907, dedica una atenció espe­cial a la recerca sobre Arnau de Vila­nova. En la res­posta acadèmica al nou mem­bre, Jaume de Puig va remar­car que és tasca de la Secció de Filo­so­fia i Ciències Soci­als de l’Ins­ti­tut “l’estudi de la par­ti­ci­pació dels cata­lans en l’evo­lució de la moral euro­pea”. L’europeïtat cata­lana té aques­tes arrels en l’alta cul­tura i s’estén per la cul­tura popu­lar. La repre­sen­tació de la Comu­ni­tat Euro­pea a Bar­ce­lona, que diri­geix Fer­ran Tar­ra­de­llas, sem­pre cele­bra el Dia d’Europa amb actes cul­tu­rals genuïns. L’any pas­sat eren les sar­da­nes. Enguany les cati­fes de flors, art efímer que vol ser reco­ne­gut com a Patri­moni Imma­te­rial de la Huma­ni­tat. Hi ha grans pro­duc­ci­ons cati­fai­res arreu de Cata­lu­nya, que també tro­bem a Bèlgica o a Itàlia. Fem Europa en els espais for­mals i també en els fes­tius.