Opinió

Tribuna

Bella figura

“Una de les plagues que enverina la nostra societat és la del ‘jovenisme’

Cada any, abans de començar l’ano­me­nat bon temps, en els diguem-ne països civi­lit­zats hi ha un debat estètic i més o menys mora­lit­zant al vol­tant de la figura cor­po­ral (sobre­tot feme­nina, un fet objec­tiu). És una cosa gai­rebé exis­ten­cial: sem­blar-ho o no ser-ho, aquesta qüestió enca­parra molta gent, incita a penitències i abs­tinències ben poc cris­ti­a­nes. En descàrrec de tots els tur­men­tats/tur­men­ta­des per la línia cor­po­ral, una cosa tan supèrflua i acci­den­tal, cal reconèixer que una de les pla­gues que enve­rina la nos­tra soci­e­tat (entre mol­tes altres, és clar) és la del jove­nisme, i per­do­nin la paraula, una doc­trina tan sim­plista com falsa, que ens vol fer creure que engrei­xar-se és enve­llir i estar prim, ser jove.

La pri­ma­vera és el tret de sor­tida per una cursa cap a la pri­mesa, amb l’eclosió sem­pre reco­mençada dels règims ali­men­ta­ris. I així avui, quan la mei­tat del nos­tre pla­neta s’està morint de fam, el mot apri­mar-se ha esde­vin­gut un verb de luxe, un pur exer­cici per a grei­xo­sos, una fan­ta­sia per a pri­vi­le­gi­ats. Ho sento molt: encara que m’acu­sin de tenir un cor de pedra, ningú no em farà plo­rar sobre gras­sos, cor­pu­lents, inflats o ben cepats, sobre­tot si sé que són per­so­nes la divisa de les quals no és pàtria i honor, sinó cas­sola i calo­ria. I és que n’hi ha que no saben par­lar d’altra cosa que no siguin àpats, far­ta­ne­res, esmor­zars de for­qui­lla i res­so­pons. Hi ha gras­sos a punt de reben­tar, que diuen que no men­gen res, que deu ser la natu­ra­lesa, l’orga­nisme. Fa pocs dies par­lava amb un d’aquests i no el vaig pas poder convèncer, tot i retreure-li que no hi ha hagut mai gras­sos als camps de con­cen­tració, ni a la Con­gre­gació de les Mis­si­o­ne­res de la Cari­tat de Cal­cuta, per exem­ple.

Per altra banda, els règims d’apri­ma­ment tenen un avan­tatge per agrair: creen llocs de tre­ball en la indústria del body buil­ding; ocu­pen a temps com­plet l’espe­rit dels qui en seguei­xen la dieta i fan sofrir (i de quina manera, a vega­des) gent que en cir­cumstàncies nor­mals no tin­drien mai res per quei­xar-se. Ultra això, els prims són més dinàmics, més cre­a­tius, pen­sen més, tenen més idees geni­als. Tan­tes, que de vega­des fins s’obli­den de men­jar i ho han d’apun­tar a l’agenda del mòbil. Tot això de la bella figura està molt bé i és molt maco, però si ara mateix em pre­sen­ta­ven un bon plat de trippa alla fio­ren­tina i un Romagnolo del 75, ja sé què faria. I és que quan Des­car­tes deixa de medi­tar, lla­vors té mol­tes més cer­te­ses de les que creia tenir. És a dir, que quan no cogito, sum igual; només que tot va millor. O ho sem­bla, que és el mateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia