Opinió

Tribuna

Fer govern

“El 27-O es va aturar el temps i crec que continuarà aturat fins que es forci Espanya a comportar-se civilitzadament

Fer govern està sobre­va­lo­rat o infra­va­lo­rat? Hi ha argu­ments per les dues ban­des però m’inclino, en el moment actual, per no infra­va­lo­rar-ho. Evi­dent­ment que no tot és fer govern. Evi­dent­ment que no a qual­se­vol preu. Evi­dent­ment que no és l’ocu­par cadi­res per ocu­par cadi­res, ni recu­lar, o com a mínim amb mi que no comp­tin per a una cosa ni per a l’altra. El pro­blema és que aques­tes cadi­res tenen fun­ci­ons, i com­petències, i pres­su­post: tenen poder. Tan limi­tat com es vul­gui, però tenen poder. Crec que no es pot infra­va­lo­rar, però ana­lit­zem pri­mer l’opció d’estar sobre­va­lo­rant la cosa gover­na­men­tal. A veure:

Cer­ta­ment, som un país ocu­pat. Es va evi­den­ciar l’1-O i els dies poste­ri­ors al 27-O, i la cosa encara con­ti­nua. S’entén molt bé, doncs, l’estratègia de la con­fron­tació màxima: negar-se a inves­tir ningú que no sigui la per­sona esco­llida pels votants, en unes elec­ci­ons quasi ple­bis­citàries sobre Puig­de­mont. S’entén que el rigor democràtic i fins i tot la dig­ni­tat exi­gei­xen com­plir els pro­gra­mes i les pro­me­ses, i també que anar a elec­ci­ons sense inves­tir ningú (a causa dels con­ti­nu­ats impe­di­ments de l’Estat) és una posició cohe­rent que té els seus avan­tat­ges: posa en evidència el govern i els jut­ges espa­nyols i ofe­reix el mis­satge al món que no clau­di­quem. Que no ens arron­sem. Entenc que sigui una opció a con­si­de­rar, i molt seri­o­sa­ment.

D’altra banda, per limi­tada i obser­vada i inter­vin­guda que esti­gui la Gene­ra­li­tat, ja ho estava el setem­bre pas­sat i tot i així es va con­vo­car un referèndum. No hau­ria estat el mateix una con­sulta con­vo­cada i orga­nit­zada per l’ANC, posem per cas, que una de con­vo­cada pel govern amb foto­gra­fia inclosa de con­se­llers al cos­tat de les urnes que la poli­cia i el CNI no van saber tro­bar. No és el mateix, a imatge inter­na­ci­o­nal, una urna amb escut o sense. O una publi­ci­tat ins­ti­tu­ci­o­nal fomen­tant la par­ti­ci­pació democràtica. O un govern fent una DUI en un Par­la­ment. Tot això demana estruc­tura, gent a les ins­ti­tu­ci­ons, encara que sigui per no com­pro­me­tre-hi ni un euro. No hi ha cap focus mun­dial posat damunt del Par­la­ment si tot això no ho capi­ta­neja o ho ges­ti­ona un pre­si­dent, uns con­se­llers, un sub­jecte polític iden­ti­fi­ca­ble més enllà de “la ciu­ta­da­nia”. Ens cal tenir poder. No ocu­par seients: tenir poder, el que sigui, reta­llat, limi­tat, humi­liat. Ens cal ser algú. Des de la Man­co­mu­ni­tat que no fem altra cosa que pro­var de ser algú, apro­fi­tar qual­se­vol faris­tol que ens per­meti tenir veu pròpia davant del món (i davant d’Espa­nya). Entenc la frus­tració per les limi­ta­ci­ons que això té, perquè cer­ta­ment hem arri­bat al cap del car­rer, i també entenc i fins i tot com­par­teixo la sos­pita de pac­tes secrets i de renúncies indig­nes. Caldrà des­car­tar-los, i que quedi ben clar el coman­da­ment de Puig­de­mont des de Berlín. Fer com­pa­ti­ble gover­nar allò gover­na­ble amb man­te­nir el litigi fins al final. Si és així, l’opció de fer govern amb el famós pla D és pos­si­ble.

Demano aques­tes garan­ties. Cal que en l’àmbit inter­na­ci­o­nal es con­tinuï veient obert el con­flicte, com ho està des del dia 27 d’octu­bre amb una decla­ració que va atu­rar el temps i que no té res de simbòlica. Que es denunciï la situ­ació dels pre­sos polítics i dels exi­li­ats, que es retrati el neo­au­to­ri­ta­risme d’Espa­nya, que es forci la inter­venció d’altres estats o d’altres sub­jec­tes polítics per a una solució democràtica, que es faci valer l’1-O. Tot això, teòrica­ment (teòrica­ment), no hau­ria de ser incom­pa­ti­ble amb fer govern. Si no hi ha pac­tes incon­fes­sa­bles, això no hau­ria de ser incom­pa­ti­ble. I no té res a veure amb la tesi del “50%” o d’”ampliar la base” que tant sona, i que tant sona a excusa. En tot cas, Puig­de­mont té prou clar no fer govern a qual­se­vol preu: si no, no hau­ria forçat la màquina fins aquí.

El 27-O es va atu­rar el temps i crec que con­ti­nuarà atu­rat fins que es forci Espa­nya a com­por­tar-se civi­lit­za­da­ment. Si no hi ha garan­ties de poder fer res­pec­tar l’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya, en pau i democràcia i sense per­se­cu­ci­ons, pot­ser val més que tot rebenti. És això el que s’està pro­vant de forçar i de garan­tir: de fet, la carta de reben­tar-ho tot encara hi és i es man­tindrà durant dues set­ma­nes. I, al cap­da­vall, “reben­tar-ho tot” no deixa de ser (per ara) anar a unes elec­ci­ons... autonòmiques. Ningú no hi pro­posa per ara una alter­na­tiva. I hi adjunto una pre­visió: si no les tenim aquest juliol, les tin­drem abans d’un any i seran un altre tipus de ple­bis­cit. La “nor­ma­li­tat” no tor­narà. Ni amb govern, ni sense.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia