En la UE actual, ni es respecten els drets bàsics de tota democràcia ni els propis principis fundacionals. Per alguna raó inconfessable, fàcil d’intuir, s’ha permès el ressorgiment de règims autoritaris, com els d’Espanya, Polònia i Hongria. El que encapçalen Felipe VI i M. Rajoy ja no dissimula la seva fidelitat franquista, car segueix el guió històric de l’arrogant Castella esdevinguda l’Espanya autoritària i immobilista de sempre. Les seves “maneres” no només són antidemocràtiques, sinó que ja són una amenaça per a la mateixa Europa. Els catalans, des del 1714, som l’objectiu de la seva fòbia, i el 1938, Franco amb el suport de l’aviació de Mussolini i Hitler, en bombardejar Barcelona, ens va aixafar de nou, però no va aconseguir ni eliminar-nos, ni fer-nos novament mesells.

En ple segle XXI, l’objectiu de M. Rajoy és defensar “la unidad de España” i derrotar Catalunya. Des de l’Estatut del 2006 i especialment des del 2011, ho intenta, no amb una guerra convencional (que no pot), sinó judicial en la qual el ministre de Justícia (?) instrumentalitza els poders de l’Estat, per tal que fiscals, magistrats i la força policial “reinterpretin” la Constitució i el Codi Penal, de manera que, definitivament, puguin tenir-nos sotmesos, humiliats i degudament espoliats. Ens voldrien submisos, però no ho som, d’aquí els ve el problema, car ni M. Rajoy, que, per sistema, no fa cas de les recomanacions europees, ni el govern corrupte que lidera, tenen capacitat de resoldre’l: Montoro afirmant que l’1-O no es va gastar ni un euro, l’esperpèntic Zoido i la GC afirmant el contrari i, a més, volent fer creure que el groc incita a l’odi (no els símbols feixistes no confiscats en la final de copa). Enmig d’aquest desori, fiscals i magistrats demanen la dimissió de Catalá. La paranoia de M. Rajoy és greu, ja que manté el seu patètic lema “persistir fins a morir, abans que cedir o pactar”. Grotesc!!!

Tota repressió que intenta destruir l’oponent és una guerra. La de l’autoritarisme espanyol també, malgrat sigui consentida per la passivitat dels dirigents de la UE que, aferrats a ves a saber quins interessos, no han donat resposta a la revolució pacífica, transversal i civilitzada dels catalans: el pacifisme, al servei de la democràcia; els drets humans i les institucions, al servei de la ciutadania. Però, ves per on, allò que esperàvem de la UE, ens ho està confirmant Wolfgang Kaleck, president del CEDH, que els demana que intervinguin. També la justícia d’Alemanya i Bèlgica i, ben segur, la de Suïssa i Escòcia, deixen clar a M. Rajoy i a la UE que la utilització dels tribunals és una guerra bruta i venjativa per derrotar-nos. Tard o d’hora, aquesta política tindrà conseqüències greus per a Espanya.