Maria Mercè Roca

He dei­xat pas­sar uns dies per comen­tar la sor­tida de la política muni­ci­pal de Maria Mercè Roca. L’escrip­tora, que va ser dipu­tada al Par­la­ment i que va encapçalar la llista d’ERC a la ciu­tat de Girona en les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2015, va anun­ciar que no tor­na­ria a pre­sen­tar-se. Una sor­presa, perquè feia ja molts mesos que el par­tit l’havia pre­sen­tat de facto com la per­sona que tor­na­ria a estar al davant de la llista. Què ha pas­sat, doncs, a un any de les elec­ci­ons? Maria Mercè Roca va dir que no hi havia el clima de con­fiança i com­pli­ci­tat amb la gent que porta el par­tit a Girona i que pre­fe­ria enre­ti­rar-se. No he par­lat amb ella de fa temps, però tot indica que el par­tit que havia con­fiat en ella ha dei­xat de fer-ho. M’estic arris­cant, perquè en aquests temes par­ti­dis­tes no hi ha terme mitjà: o ets d’uns o ets dels altres, encara que només inten­tis ana­lit­zar la rea­li­tat des d’una pers­pec­tiva equi­dis­tant, en ter­mes par­ti­dis­tes. El que de veri­tat ha pas­sat pot­ser ho sabrem d’aquí a un temps, però la visió des de la qual ens ho expli­quin ho mar­carà tot.

Amb Maria Mercè Roca hi he tin­gut poca relació pro­fes­si­o­nal, fora de diver­ses entre­vis­tes en la seva qua­li­tat d’escrip­tora, i ha estat sem­pre una relació cor­dial, però dis­tant. No la vaig trac­tar com a dipu­tada i quan ens vam tro­bar en la política muni­ci­pal, jo com a peri­o­dista i ella com a can­di­data i regi­dora, la relació no va ser com­pla­ent. Ella sem­pre va con­si­de­rar que no enteníem el seu model de ciu­tat i des de la nos­tra pers­pec­tiva no la vam arri­bar a conèixer mai. Com a ana­lista no vaig enten­dre mai l’estratègia de no donar suport al govern Ballesta pri­mer i Madre­nas després. Sobre­tot perquè la gent con­ver­gent i d’Esquerra havien anat aga­fats de la mà en temes naci­o­nals i havien com­par­tit llista política. Han vist que no parlo de Puig­de­mont, que anava per lliure. Però en aquells moments deli­cats no vaig enten­dre com ERC dei­xava pas­sar l’opor­tu­ni­tat de tor­nar al govern muni­ci­pal o con­di­ci­o­nar-lo des de fora amb el seu suport. Sílvia Pane­que ho va enten­dre i ho va apro­fi­tar. Em diuen que a Maria Mercè Roca li hau­ria fet espe­cial il·lusió por­tar una macroàrea de Cul­tura. Però ERC, o ella, va dir no a donar suport a Ballesta i Madre­nas va tirar pel dret. Diuen que el model de ciu­tat era molt dife­rent. No s’ho cre­guin, no ho era. I una reflexió: per fer de CUP, ja hi ha la CUP. Es veu en cada elecció.