Mestres

Els dar­rers esde­ve­ni­ments polítics i soci­als de Cata­lu­nya posen de mani­fest que un dels col·lec­tius més mal­trac­tats i mor­ti­fi­cats, sim­ple­ment pel fet de com­plir la seva obli­gació d’ense­nyants, ha estat i és el dels mes­tres. Per aquesta raó vol­dria dedi­car aquesta pas­ti­lla d’opinió a tota la comu­ni­tat edu­ca­tiva de Cata­lu­nya, la qual és una peça fona­men­tal, un pilar bàsic de l’estat del benes­tar, per poder cons­truir, satis­factòria­ment, una República cata­lana, justa, lliure, moderna i euro­pea. No hi ha cap dubte que vivim temps molt durs per a tota la soci­e­tat cata­lana i, espe­ci­al­ment, per a l’escola cata­lana i els seus màxims actors: els mes­tres. Des de la soci­e­tat civil cata­lana, des de les enti­tats soci­als i cul­tu­rals, des de la gent anònima del car­rer que tan sovint es mani­festa a favor de la lli­ber­tat naci­o­nal de Cata­lu­nya i la justícia social de debò hauríem de donar encara molt més suport –i home­nat­jar-los si és neces­sari– al con­junt de la comu­ni­tat edu­ca­tiva de Cata­lu­nya. Ara aquest col·lec­tiu està com­ple­ta­ment asset­jat –soci­al­ment, política­ment, mediàtica­ment i judi­ci­al­ment– a causa de l’“excusa” dels “adoc­tri­na­ments”. En aquest moments es pretén fer molta demagògia i crear con­fusió a l’entorn del con­cepte d’adoc­tri­na­ment; ja que, al meu enten­dre, les més grans adoc­tri­na­do­res són, en gran part, les tele­vi­si­ons públi­ques i pri­va­des que eme­ten en llen­gua cas­te­llana a casa nos­tra. Des de l’ano­me­nada Bru­nete mediática de mit­jans orals, escrits i audi­o­vi­su­als s’intenta cri­mi­na­lit­zar tota la comu­ni­tat edu­ca­tiva cata­lana. Recor­dem el que està pas­sant a l’escola El Palau de Sant Andreu de la Barca, on fins i tot, les asso­ci­a­ci­ons de pares d’alum­nes (tant cas­te­lla­no­par­lants com cata­la­no­par­lants) han hagut de fer rodes de premsa per defen­sar la bona tasca dels mes­tres d’aquell cen­tre edu­ca­tiu. Cal tenir molt pre­sent, i no obli­dar-ho mai, que el model inclu­siu d’escola cata­lana (la immersió lingüística), com la nor­ma­lit­zació lingüística en gene­ral, forma un paquet legal, social i docent que evita “un apart­heid lingüístic” i la seva deri­vada, que és el tren­ca­ment de la cohesió social. Qui ataca la immersió lingüística vol car­re­gar-se l’escola cata­lana i, a més, con­fi­gu­rar una soci­e­tat cata­lana molt més injusta, reac­cionària i frac­ci­o­nada. La immersió i la nor­ma­lit­zació lingüísti­ques són els dos grans medi­ca­ments de la República cata­lana, encara en cons­trucció, per llui­tar con­tra el neo­ler­rou­xisme frag­men­ta­dor i l’intent de des­truir la igual­tat d’opor­tu­ni­tats.