El London és un cafè que malgrat el nom em semblava afrancesat. Era ja una institució i tenia una llarga història quan el freqüentava en les èpoques d’universitari en què la Rambla i tot Ciutat Vella a Barcelona era l’espai on es cremaven moltes nits. Hi havia diversos circuits. Jo en tenia un que s’iniciava al London, passava pel Marsella, a prendre la mortífera absenta, i continuava per Les Enfants, l’única discoteca on podies ballar a la pista amb Jethro Tull. S’acabava el sarau menjant ensaïmades en un forn que obria de matinada. Una visió del London, però n’hi ha d’altres més pausades escoltant música en directe o veient un espectacle. Amb aquest esperit de cafè de varietats l’han recuperat els del circ Raluy. Gran gest d’amor.