El futur imperfecte

“El que és just no és altra cosa que el que convé al més fort”, li fa dir Plató a Tasímac a La República. Però avui, en democràcia i en els estats de dret, precisament, el dret és per evitar les tiranies del més forts sobre els més febles. És per això que quan falla la seguretat jurídica, decau tot l’aspecte positiu del dret, i fa un temps que a l’Estat espanyol el dret s’ha rebregat de tal manera a favor dels poderosos que aquesta setmana Brussel·les ha avisar Espanya que utilitzés l’euroordre “adequadament i transparentment”; i hem escoltat d’altes instàncies, sense que ningú repliqués, que les raons d’estat estan per sobre del dret, i aquesta deriva d’adaptació del dret a les causes que es persegueixen ens porta a un estat de manca de seguretat jurídica com l’actual.

La unanimitat que hi ha entre el PP, PSOE i Cs en la utilització partidista del dret, indica que en el gruix de les forces polítiques espanyoles s’ha assumit com a màxima les raons d’estat per sobre de la democràcia, i és un gran retrocés democràtic.

És clar que el procés català els partits polítics espanyols l’han entomat amb una mena de pacte de sang en defensa de la unitat d’Espanya per sobre dels drets i assumint qualsevol cost polític, econòmic i fins i tot democràtic. “Antes roja que rota” deien abans, i hi han tornat amb l’aplaudiment d’una gran majoria d’espanyols. A Juan Carlos Ibarra, el preocupa més la deriva catalana que tot el que hagi pogut “robar el PP”. Queda clar el nivell de degradació democràtica i ètica que tenim.

La sentència de la Gürtel ha estat un cop al tauler del 155 i ha fet saltar, de moment, l’estabilitat. Espanya ha entrat en una inestabilitat política important que pot durar temps, guanyi o perdi Pedro Sánchez la moció de censura.

El Cercle d’Economia tenia un document preparat fent una proposta per resoldre el problema català, el més greu que pateix Espanya des del 1978, diuen en el document, i l’ha hagut de refer per introduir els efectes polítics i potser econòmics de la sentència de la Gürtel. Aquest document que té previst entregar als partits polítics en el marc de la Reunió Cercle d’Economia a Sitges que obrirà el president Quim Torra, aporta sis propostes que recuperen una mica l’esperit del nou Estatut amb l’afegit que també s’hauria de referendar pels catalans.

Per primera vegada el Cercle d’Economia fa una proposta agosarada i fuig de la comoditat de l’equidistància i del “negociïn” de sempre. Ben segur portarà molt de debat, però és una proposta a per tenir en compte i estudiar-la detingudament. Veurem com és rebuda a Madrid i en el marc de les jornades de Sitges. No tinc gaires esperances que sigui rebuda amb entusiasme.

I com molt bé albira el Cercle d’Economia, no ens venen temps gaire bons, i amb possibles turbulències nacionals que s’ajuntaran amb les internacionals pot ser molt perillós per a l’economia.

Espanya avui està molt més feble per entomar un xoc que no ho estava al 2007, quan va començar la crisi. Aleshores teníem un deute públic de poc més del 30% del PIB i avui el tenim del 100%, i a la caixa de les pensions hi tenien una reserva de 78.000 milions d’euros i avui hi tenim un dèficit de 18.000 milions anuals. De fet, ja som l’únic país de la UE expedientat per l’excessiu dèficit i Brussel·les ens reclama reformes per reduir el dèficit de les pensions i garantir-ne el sosteniment. Som l’únic país sotmès a vigilància reforçada de la UE pel descontrol dels comptes públics.

Si triomfa la moció de censura, que fins i tot dubto que el PSOE tingui ganes de guanyar-la, i hi ha un canvi de Mariano Rajoy per Pedro Sánchez, notarem ben poca cosa, pel que s’ha fet fins ara; i és que tenint un pressupost aprovat i vigilat per Brussel·les, el PSOE es trobarà amb la servitud del poder i l’esclavitud provocada per haver format part de la troica del 155.

Utilitzar la raó del més fort en contra del feble per fer justícia, no és estat de dret ni el camí per on es desenvolupa la convivència de les societats modernes i les seves economies.