Nervis al PP

Al PP només li agraden els pronunciaments judicials que li convenen. Li han agradat aquells que han portat els líders independentistes –polítics i de la societat civil– a la presó, als quals han mantingut privats de llibertat. En canvi, l’han disgustat els provinents d’Alemanya i de Bèlgica, que han rebutjat l’extradició dels que es mantenen a l’exili. I li ha desagradat especialment la sentència de la primera etapa del cas Gürtel, que marcarà un punt d’inflexió en la legislatura i possiblement en la història del PP. L’Audiencia Nacional ha certificat l’existència d’una caixa B a la formació; és a dir, d’un sistema de finançament il·legal, des del 1989. I ha constatat que el testimoni del president del partit i president del govern espanyol, Mariano Rajoy, adduint que el desconeixia, no és creïble. Una plantofada gegant, o moltes.

La gravetat de la situació i l’obligada moció de censura impulsada pel PSOE han comportat que els populars hagin oblidat al calaix el protocol·lari respecte per les decisions judicials. L’exemple el va protagonitzar ahir la seva secretaria general, María Dolores de Cospedal, al Congrés, on va qüestionar totes i cadascuna de les acusacions que es fan en les 1.700 planes de la sentència. L’existència de la caixa B, va arribar a dir, és un fet que “no està contrastat”. Ho està, com també els nervis d’un PP corcat i assetjat per la corrupció. I encara amb procediments oberts.