Nerviós, Mariano?

Ara resulta, Mariano, que l’operació Frankenstein, com la vàreu batejar intentant ridiculitzar un possible acord de Pedro Sánchez amb els nacionalistes bascos i els independentistes catalans, ara resulta, deia, Mariano, que sembla que tot plegat pot arribar a bon port. Què passarà? No ho sé. Però entenc, Mariano, que puguis estar nerviós. I molt. Perquè, passi el que passi, quedaràs tocat. I segons què passi, tocat i enfonsat. I saps per què? Doncs en bona part per aquest to altiu, arrogant, superb, presumptuós, petulant, fanfarró i ostentós que soleu utilitzar. No es pot anar per la vida, Mariano, amb aquest to. No es pot anar de perdonavides i que en algun moment o altre això no et passi factura. Va venir la sentència del cas Gürtel i vàreu fer com si sentíssiu ploure, com si no tingués a veure amb vosaltres. Vas parlar de “deu o quinze casos aïllats”, gairebé en un to irònic, i vas fer com si sentissis ploure. I no només això: la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, la teva segona, no només va carregar contra els jutges sinó que es va presentar com una víctima. Mare de Déu, Mariano. Ni te n’adones. Però a mi em sembla que el quid de la qüestió, més que no pas el cas Gürtel (i mira que el que dic és molt gros) és l’altivesa, l’arrogància i el to perdonavides que heu fet servir. Us va venir la sentència del cas Gürtel i vàreu fer com si res. I us va venir la moció de censura de Sánchez i vàreu fer el mateix. La vàreu menystenir, ignorar. I aquest és l’error, Mariano. Pensar-se que hi sou per sempre, que disposeu d’una mena d’impunitat que us permet gallejar constantment, i que no us cal ni modèstia ni humilitat. Doncs no, Mariano. La lliçó apresa és aquesta. No es pot anar pel món pensant-se que un té la possessió de la raó, i que podeu fer i desfer. A mi em fa l’efecte que en la moció de censura que et volen passar hi ha una factura que té molt a veure amb això. Potser m’equivoco. Però a mi m’ho sembla. No es pot estar donant lliçons constantment. De tant en tant, Mariano, te les donen a tu. La factura arriba sempre. O ara amb la moció de Sánchez, o més tard amb la d’Iglesias. I en sortiràs tocat. O tocat i enfonsat. Per això, Mariano, entenc els nervis. Sé fuerte.