Dos indigents

Aquest home deu tenir algun vici amagat. Alguna sangonera, algun mal que no vol crits. Ens referim al president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps. Ha declarat que només té dos comptes corrents. En un el saldo és de 905 euros. A l'altre, que és compartit, la meitat de 1.386 euros. Així, doncs, Camps pateix allò que els economistes en diuen una alarmant manca de liquiditat. Els diputats a les Corts valencianes han fet pública la declaració de béns i Camps presenta aquest balanç pèssim. Sí, ja ho sabem que hi ha gent que dirà que ells tenen molt menys, que estan acostumats a viure amb números vermells, que tothom pogués plorar amb els seus ulls. Ja ho sabem. Però els que diuen això no són pas presidents de la Generalitat valenciana ni cobren el sou que té assignat el càrrec, que és un sou que fa respecte. On van a parar els diners que guanya Camps? Ell ho deu saber. Ara, veient aquesta lamentable situació econòmica del president valencià, entenem moltes coses. Entenem, per exemple, allò que deien que li regalaven els vestits. Naturalment, alguna cosa s'ha de fer per un home que està en aquesta situació. Regalar-li un vestit no és pas un acte de corrupció, sinó de caritat. Vestir el que va despullat sempre s'ha considerat un gest misericordiós i el pobre Camps aniria que faria llàstima si no li regalessin els vestits. Ara ho entenem. Ell deia que no era pas veritat que li regalessin la roba. Que noble! Ja ens en fem el càrrec, ja. És l'orgull del pobre. En la mateixa declaració, l'alcaldessa de València, Rita Barberà, fa constar que no té béns immobiliaris. Admirable, també. Tant que ha fet aquesta dona per l'urbanisme valencià, tants pisos que ha facilitat que es construïssin, i ella, pobra, no té béns immobiliaris. Mira que hi ha gent desagraïda al món. Tots aquests promotors que s'han fet la barba d'or al terme municipal de València i rodalies, i a ella no li han regalat ni un trist pàrquing. I això que Rita diu que té un cotxe amb una antiguitat de 21 anys. El deu haver de deixar al carrer. Una llàstima. Al pas que van encara els haurem de veure demanant caritat, la Rita i en Francisco.