Frankenstein vs. Dràcula

Al final el govern Frankens­tein li ha cla­vat l’estaca a Dràcula. La lite­ra­tura del ter­ror pot ser un bon recurs per resu­mir aquest canvi sob­tat al govern espa­nyol, encara que en rea­li­tat hagi tin­gut més de ter­ror que no pas de lite­ra­tura. Mari­ano Rajoy ha pro­ta­go­nit­zat les dar­re­res hores de la moció de cen­sura que l’ha tom­bat igual com ha gover­nat: absent. Pro­ba­ble­ment la frase que millor resu­meix aquest tarannà absen­tista és la pro­nun­ci­ada per la dipu­tada soci­a­lista i ara can­di­data a minis­tra Mar­ga­rita Robles, que des del faris­tol del Congrés va etzi­bar-li a un escó buit: “En aquesta mateixa cam­bra Rajoy ha fet osten­tació dels llocs de tre­ball que diu que s’estan cre­ant. Tan­cat al reser­vat d’un res­tau­rant vostè no sap quina és la rea­li­tat d’aquest país!” Això jus­ta­ment és el que al cap­da­vall ha per­dut al pre­si­dent del PP –no és el pri­mer a qui li passa–, la des­con­nexió dels pro­ble­mes del car­rer, la síndrome de La Mon­cloa, tal com ho ano­me­na­ven en el pas­sat, el con­ven­ci­ment que pots aca­bar alliçonant els ciu­ta­dans que et paguen el sou. S’obre ara una etapa incerta, però segu­ra­ment aviat veu­rem en què es comença a tra­duir el suport impres­cin­di­ble que les for­ces inde­pen­den­tis­tes cata­la­nes han donat al fla­mant pre­si­dent, Pedro Sánchez. L’acos­ta­ment dels pre­sos polítics a cen­tres peni­ten­ci­a­ris cata­lans i la reti­rada d’alguns dels recur­sos pre­sen­tats al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra lleis cata­la­nes poden ser els pri­mers ges­tos. És evi­dent que el nou govern no ho tindrà fàcil per man­te­nir cohesió interna i coor­di­nació externa, però a favor seu hi ha el fet que ja té els pres­su­pos­tos apro­vats. I per a aquells detrac­tors que insis­tei­xen a ano­me­nar-lo govern Frankens­tein convé recor­dar que el mons­tre no és ben bé el dolent de la novel·la sinó un pro­ta­go­nista que rei­vin­dica la seva huma­ni­tat i que es dedica a posar en evidència la mons­tru­o­si­tat dels humans. Ho hau­rien de tenir en compte, els dipu­tats popu­lars i els seus satèl·lits mediàtics. Però, és clar, ja sabem que el cinema i la lec­tura mai han for­mat part de les afi­ci­ons d’Eme Punto Rajoy.