L’atzucac de Badalona

A Bada­lona, la política local més recent ha tin­gut to avi­na­grat. El dis­curs rocós del PP de García Albiol ha encès la metxa d’una pola­rit­zació política i social –la bretxa iden­titària entre la Bada­lona del cen­tre i la dels bar­ris és, avui, més pro­funda– que, pos­si­ble­ment, viurà un moment àlgid amb la moció de cen­sura del pro­per dia 20. Una sim­ple ope­ració de con­questa del poder que des­tapa la innocència de molts dels actors pro­ta­go­nis­tes. D’entrada, la del govern de Saba­ter, que massa sovint ha sobre­va­lo­rat la seva força real i ha igno­rat quin per­fil de ciu­tat havia de ges­ti­o­nar. Però per ingenuïtat, la del PSC, con­ver­tit en ele­ment ins­tru­men­tal de García Albiol per des­fer-se d’una rival directa. Perquè si hi ha un tri­om­fa­dor en tot ple­gat, és ell.