El lífting del monstre

Dels disset ministres que ha nomenat Pedro Sánchez, només quatre són homes heterosexuals. Aquesta majoria aclaparadora de dones soi-disant feministes i de gais militants han aplicat una mà de pintura rosa/violeta sobre la façana de l’Estat, que s’havia enfosquit de forma tan evident que es feia visible, més enllà de Catalunya, des de totes les cancelleries i tribunals d’Europa. Ara seran aquests personatges els que gaudiran del suport fervorós dels matinals de les televisions madrilenyes i –vejats miracle!– dels columnistes d’El País, que han retornat, endreçadament, a aquella simbiosi amb el PSOE que tant ens recorda els anys vuitanta. L’Ibex ha tocat el xiulet i Albert Rivera s’ha quedat sol.

Analitzats un per un, els ministres del nou liberalisme espanyol fan angúnia. L’agressivitat espanyolista de Borrell, la defensa monàrquica de les clavegueres de Grande-Marlaska, el bancsantanderisme de Nadia Calviño, la frivolitat insultant de Màxim Huerta... Tot això ha quedat sota l’estora, amb una aparença de modernitat que tindrà com a objectius prioritaris la residualització de l’esquerra podemita i, sobretot, la rendició incondicional de l’independentisme català a canvi de ser readmès, poc a poc, dins del vell autonomisme. Ahir mateix la portaveu Celáa va confirmar que consideren un “gest” l’aixecament del control previ dels comptes bancaris de la Generalitat. Això sí, vigilant especialment les partides destinades al que va definir, enigmàticament, com a “qüestions catalanes”.

Com ha passat després de cada període d’intensitat repressiva, Madrid ha decidit posar una pantalla decorativa que dissimuli una mica la porra i les cel·les del nacionalisme espanyol. Això mentre, a dins, els òrgans polítics, econòmics i institucionals del monstre continuen essent els de tota la vida, amb els budells tan negres com sempre. Això sí, amb un lífting estètic que ajudi a afluixar la pressió, interna i exterior, que podia fer esclatar la totalitat del sistema. Salvats, almenys per una temporada.