El patró

El pri­mer cop vam pen­sar que pot­ser, i només pot­ser, era una casu­a­li­tat. Una coin­cidència, sense més. Però es tracta d’un patró que s’ha anat repe­tint els dar­rers mesos: cada cop que s’espera una nove­tat judi­cial impor­tant a l’Estat espa­nyol, hi ha un escor­coll o una detenció rela­ci­o­nada amb el procés inde­pen­den­tista. Dels molts exem­ples, tres. El 24 de gener l’admissió del popu­lar Ricardo Costa que el par­tit es finançava amb diner negre a València va anar en paral·lel als regis­tres que la Guàrdia Civil va fer a les seus d’Òmnium Cul­tu­ral i de l’ANC a la recerca de cor­reus sobre l’1-O. La uni­tat de delinqüència econòmica de la Policía Naci­o­nal i la fis­ca­lia anti­cor­rupció entra­ven a la Dipu­tació de Bar­ce­lona en una macro­o­pe­ració con­tra el des­vi­a­ment de fons el 24 de maig, dia que es feia pública la sentència de la pri­mera època de la trama Gürtel. I l’últim cas, ahir. El Suprem feia pública la reso­lució del recurs de cas­sació del cas Nóos en el mateix moment en què una nova ope­ració poli­cial por­tava a regis­trar, un cop més, la seu del Depar­ta­ment d’Eco­no­mia, el CTTI i Medi­a­pro.

No hi ha prou escor­colls per dis­si­mu­lar que el Suprem ha rebai­xat en cinc mesos la con­demna a Iñaki Urdan­ga­rin, cunyat reial que, tot i això, queda a les por­tes d’ingres­sar a la presó. Com tam­poc n’hi havia per a la sentència que con­demna el PP per cor­rupció. Des­co­bert el fan­gar, no hi ha qui el tapi.