I Jordi Cuixart no hi serà

El 16 d’octu­bre del 2017, avui fa exac­ta­ment vuit mesos (vuit!), el pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, i el pre­si­dent de l’ANC, Jordi Sànchez, els Jor­dis, van entrar a presó. I avui, vuit mesos després, Òmnium Cul­tu­ral cele­bra al pavelló de la Vall d’Hebron, a Bar­ce­lona, l’assem­blea que ha d’esco­llir el nou pre­si­dent de l’enti­tat. Serà Jordi Cui­xart. I no pas perquè sigui l’únic can­di­dat que s’hi pre­senta. Sinó perquè ha de ser així. Però Jordi Cui­xart no hi serà. I no hi serà perquè és a Soto del Real des de fa 244 (244!) dies, que es diu molt de pressa però se’ls hi ha de fer molt llarg. “Vaig entrar a presó pel fet de pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral el pas­sat 16 d’octu­bre del 2017, i si els socis així ho con­si­de­ren, el dia que surti ho vull fer també com a pre­si­dent de l’enti­tat”, diu Cui­xart en una carta que aquests dies l’enti­tat ha tramès a tots els socis, que a hores d’ara ja són més de cent vint mil. És que ha de ser així, Jordi. Pro­ba­ble­ment encara que ell no ho hagués vol­gut així, ha de ser així. Si estem par­lant de res­ti­tu­ci­ons, aquesta n’és una. I dig­ni­tat. Fixin-se què diu Cui­xart a la carta als socis: “El pre­si­dent d’Òmnium l’escu­llen els socis de l’enti­tat i no cap tri­bu­nal ni cap jutge.” Més clar, l’aigua. Avui els socis i els sim­pa­tit­zants d’Òmnium han d’anar a l’assem­blea per fer cos­tat a Cui­xart i per fer cos­tat a tots aquells qui, com Mar­cel Mauri, l’acom­pa­nyen en aquesta llarga i fei­xuga tra­ves­sia. Perquè Cui­xart, ho diu ell mateix des de Soto del Real, es pre­senta a la ree­lecció “per amor a la cul­tura valenta, rica, diversa i trans­gres­sora, i perquè m’atrau molt més cons­truir que no pas fer retrets de cap mena a ningú”. Fixin-se. 244 dies i cap retret de cap mena. “Crec en un futur més just i més pròsper per a tot­hom i no renun­ciaré mai que els nos­tres nens petits crei­xin sense men­ti­des, ni a les meves ganes boges de viure, ni de dei­xar de ser mili­tant de la ten­dresa i que ningú ens robi el som­riure.” Esfereïdor. Avui tots serem Òmnium, Jordi. No cal, per mi, ni que feu el tra­di­ci­o­nal recompte de vots. Aquest cop els vots us vin­dran de molt més enllà d’Òmnium. Feli­ci­tats, Jordi. I ànims!