‘Aquarius’

Alguns diran que només es tracta d’una política de ges­tos, moguda per l’interès d’una bona foto­gra­fia, i pot­ser tenen un xic de raó. Però la qüestió prin­ci­pal és que el govern Sánchez ha mogut fitxa i ho ha fet amb encert, dei­xant patent una certa sen­si­bi­li­tat huma­nitària. Ofe­rir l’aco­lli­ment a 629 immi­grants per­duts en el no-res és una bona notícia.

Fa anys que la política immi­gratòria és el gran pro­blema euro­peu. La mar Medi­terrània és tenyida de ver­mell i amaga la major fossa comú dels dar­rers temps, on comp­tar els cos­sos sense vida que amaga és un pro­jecte impos­si­ble. Esca­pant de la guerra i la fam o cer­cant l’arcàdia econòmica, el sud euro­peu ha esde­vin­gut via de trànsit de la des­es­pe­ració, a la recerca d’un món que es creu més esplen­dorós. I xoquen amb les màfies, sem­pre les màfies, que este­nen les xar­xes per tra­fi­car amb carn humana i omplir els bocois de diners tacats de sang.

Par­len que Europa ha fet mil i una pro­pos­tes huma­nitàries, tot i que sem­pre han estat incom­pler­tes i no han acon­se­guit el com­pli­ment de cap acord comu­ni­tari. I davant de les seves fron­te­res, el crit de des­es­pe­rança no ha esto­vat els cors de pedra.

Cal reconèixer la recent rea­li­tat i salu­dar el gest del govern Sánchez, pot­ser incom­plet però sig­ni­fi­ca­tiu. Cal valo­rar les decla­ra­ci­ons de Grande-Mar­laska dient que es trau­ran les inhu­ma­nes con­cer­ti­nes de les fron­te­res de Ceuta i Meli­lla i anun­ciar que s’haurà de refor­mar la llei d’estran­ge­ria. I també cal dir que el PSOE no és exac­ta­ment el mateix que el PP, tot i les mol­tes renúncies que fan els soci­a­lis­tes. Amb tot, queda molt recor­re­gut per veure un par­tit soci­a­lista recu­pe­rant la cre­di­bi­li­tat i demos­trant que s’endinsa pels camins d’una política més social i dia­lo­gant. Encara, algu­nes actu­a­ci­ons ens omplen de dub­tes.