Relacions amoroses

Pot­ser no anirà més enllà de ser l’anècdota de la selec­ti­vi­tat d’aquest any, però no hau­ria de ser així. Perquè con­si­de­rar cor­recta la res­posta sobre que els dos pro­ta­go­nis­tes de Terra Baixa man­te­nen una relació amo­rosa, va més enllà de l’anècdota. És evi­dent que el con­text històric, social i moral de final del segle XIX en el qual Àngel Gui­merà va escriure i situar Terra Baixa no és, ni de bon tros, el mateix d’ara. Per tant, cal ser-ne cons­ci­ents i no pre­ci­pi­tar-se a l’hora d’ana­lit­zar aquesta obra amb la pers­pec­tiva actual. Però també cal dei­xar clar que vist amb els ulls actu­als, no hi ha cap mena de dubte que la relació que manté en Sebastià envers la Marta, és d’abús. Es miri com es miri. I és en aquest con­text que s’ha de valo­rar la importància de la polèmica i les quei­xes que ha pro­vo­cat aquesta qüestió de l’exa­men de català de la selec­ti­vi­tat. Es pot estar d’acord amb les expli­ca­ci­ons, o hauríem de dir excu­ses, dona­des per la secre­ta­ria d’Uni­ver­si­tats i Recerca en el sen­tit que la pre­gunta s’ha de trac­tar des d’un cri­teri lite­rari. No podem obli­dar que és una obra de ficció. Però cal dis­cre­par quan Uni­ver­si­tats diu que la pre­gunta no es pot valo­rar des d’una pers­pec­tiva de gènere. Sí que es pot. Perquè és el que estem dema­nant que facin els nos­tres joves. És el que pre­ci­sa­ment han fet tots aquells alum­nes que s’han quei­xat. I ho han fet cor­rec­ta­ment perquè han demos­trat que han après la lliçó. Que han après el que els han ense­nyat sobre els abu­sos, com pre­ve­nir-los i com afron­tar-los. I ho han après a classe i també a través d’infi­ni­tat de cam­pa­nyes. Unes cam­pa­nyes que, no hi obli­dem, han estat necessàries per com­ba­tre la per­cepció equi­vo­cada que tenen molt joves, i també els no tan joves, sobre l’asset­ja­ment o els abu­sos. Unes cam­pa­nyes que han insis­tit rei­te­ra­da­ment a com­ba­tre el sexisme i la tolerància davant cer­tes acti­tuds. Unes cam­pa­nyes que amb més o menys èxit volen posar fi a la tendència a certa per­mis­si­vi­tat o accep­tació social de deter­mi­nats com­por­ta­ments. El que no podem fer ara és dir-los a aquests joves que aquests prin­ci­pis que els estem trans­me­tent no són ben bé així. No els podem dir que tot depèn del temps i de les cir­cumstàncies. Com han insis­tit molts dels col·lec­tius que s’han quei­xat, cal pre­gun­tar-se si la res­posta objecte de la polèmica res­pon als valors en què volem edu­car els nos­tres joves.