Escollir entre engrunes

L’Ajuntament de Girona ha engegat de nou la campanya de pressupostos participatius amb un gran desplegament de publicitat penjada als fanals, amb pasquins a les cantonades, i amb un considerable desenvolupament tecnològic, perquè el vot es faci telemàticament, ja que l’experiència del vot presencial no ha estat gaire reeixida els anys anteriors.

Aquest procés comporta que els estaments organitzadors dels diferents barris rebin unes subvencions que els serveixin per nodrir-se i poder fer actes per a la seva clientela. Gràcies a això, aquests actuen i visualitzen la convocatòria. El que ja resulta sorprenent i reiterat és l’escassetat de les propostes que posen a la consideració dels ciutadans. Només fixant-nos en el Barri Vell, els veïns han d’escollir entre fer un “procés de debat amb la ciutadania” que costarà 17.545 euros –tan costós és un procés de debat?–, un “projecte de dinamització” de 9.000 euros –només projecte!–, unes “millores per a la seguretat dels vianants”, 5.800 euros. I la instal·lació de plafons il·luminats (oh, meravella!) per 4.200 euros. Entre aquestes novetats que a alguna ment pensant se li ha ocorregut d’assenyalar, els veïns ens hem d’entaforar a l’ordinador o la tauleta, donar les nostres senyes personals, i finalment... votar! Cal tenir present, però, que al Barri Vell hi ha bona part dels residents que no fan servir mai aquests artefactes telemàtics. Finalment, aquells projectes guanyadors seran els que executarà el consistori. Eureka!

Resulta insòlit i gasiu exposar aquestes quatre iniciatives a tot un barri, quan són qüestions que –totes elles– ja corresponen de fer a l’Ajuntament com a “obres menors” i com a contacte normal amb la ciutadania. No cal que ho consultin; tot s’ha de fer i al preu que toca. En certa manera sembla que consideren els ciutadans com a poc capacitats per participar en qüestions importants. Una ciutat que té un pressupost enorme, i que cobra impostos i taxes molt crescudes. I ens cal escollir entre aquestes engrunes? Al Barri Vell –per exemple– hi ha l’antic col·legi dels Maristes, abandonat i esquarterat des de fa dècades, que mai ha rebut la més petita atenció. És una ruïna oblidada, malgrat tractar-se d’una antiga masia, que podria servir per donar més encant al barri. Aquell indret –proper a la Sopa– està deixat a la seva sort. Aquesta seria una iniciativa a emprendre, des de l’estudi d’utilitat, la projecció d’uns plànols –un concurs del Col·legi d’Arquitectes?– i la posterior execució per fases. L’Ajuntament ha de treballar per avui i per demà, i no relaxar-se en quatre iniciatives mínimes.

Tot plegat ens fa pensar en el títol d’una obra de William Shakespeare: Molt soroll per no res.