Moneda de canvi

El trasllat dels presos polítics a centres penitenciaris catalans corre el perill que es converteixi en moneda de canvi, en un mercadeig polític que es vengui com un gest o, fins i tot, com una cessió. No es pot dir que sigui de justícia, perquè el fet que estiguin engarjolats és la més gran de les injustícies. Tampoc es pot emmarcar en la coherència, perquè fins ara el seu procés judicial ha estat farcit d’incoherències basades en la venjança més vil. Més aviat, és un dret que ha estat reiteradament vulnerat, com tants altres. I malgrat això, el més possible, és que, com deia al principi, el govern espanyol utilitzi els presos polítics com a mercaderia. Negar-se al fet que estiguin més a prop dels seus familiars seria imperdonable. Però mai ho podem considerar com una victòria o com un doblegament de l’Estat. Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Turull, Carme Forcadell, Josep Rull i Raül Romeva són a la presó de manera injusta, són captius de la justícia espanyola, caps de turc del poble català per haver gosat posar les urnes. Ho tenim clar des del primer dia i no se’ns oblidarà, malgrat siguin traslladats a una presó catalana. Perquè continuaran a la presó, no ho oblidem. Continuaran amb l’espasa de Dàmocles, pendents d’un judici en què la fiscalia en demana una eternitat privats de llibertat. L’apropament no és cap cessió. No és cap gest. I, si arriba, arribarà tard.