I Iceta demana respecte

El pri­mer secre­tari del PSC, Miquel Iceta, va dema­nar diven­dres “res­pecte” a les ins­ti­tu­ci­ons i els símbols de l’Estat. El líder dels soci­a­lis­tes ho va dir després que la por­ta­veu del govern i con­se­llera de Pre­sidència, Elsa Artadi, afirmés que el rei no seria rebut amb un som­riure el mateix diven­dres en una entre­vista a aquest diari i que el mateix pre­si­dent del govern, Quim Torra, afirmés que dema­na­ria al monarca que es dis­culpés pel seu dis­curs sobre l’1-0 en la inau­gu­ració, també diven­dres, de la Tro­bada Empre­sa­rial al Piri­neu.

Iceta és tan polític, amb majúscu­les, i té tanta experiència que no saps mai si les coses les diu perquè les sent de veri­tat o perquè toca dir-les i tant fa el que ell pensa. En aquest cas, podria ser que toqués per aju­dar a rebai­xar la tensió. És cert. Però també suposo que quan demana res­pecte ho fa pel rei, Felip VI, que es va negar a rebre Carme For­ca­dell, la pre­si­denta del Par­la­ment sor­gida d’unes elec­ci­ons, perquè aquesta li comu­niqués, com era habi­tual, qui era el nou pre­si­dent del govern, Car­les Puig­de­mont. Que lluny que queda aquell “par­lant s’entén la gent”, de Joan Car­les I a Ernest Benach, en la mateixa situ­ació però el 2003. I és, la que mereix res­pecte, la mateixa monar­quia del dis­curs del 3-0 , que va donar carta blanca a la repressió perquè no només va jus­ti­fi­car les bru­tals càrre­gues poli­ci­als de l’1-0, sinó que va fer una crida a expor­tar l’“A por ellos” poli­cial a tots els àmbits. Va ser com dir: “Si el PP defa­lleix en algun moment aga­feu el relleu i escla­feu-los!”

I suposo que demana res­pecte per la fis­ca­lia, per exem­ple. La fis­ca­lia que obliga els fis­cals cata­lans a fer el que sigui per man­te­nir ober­tes cen­te­nars de cau­ses con­tra alcal­des per l’1-0 tot i la seva opinió contrària; o aquesta fis­ca­lia que ha que­dat tan bé en la recent inter­lo­cutòria de l’Audiència de Lleida que arxiva la causa, per delicte d’odi, con­tra els mes­tres de la Seu . L’informe de la fis­ca­lia té paràgrafs iguals –vaja, redac­tats des de Madrid– als que hi ha en la denúncia con­tra els mes­tres de Sant Andreu. Qui­nes coses. D’acord, res­pec­tem les ins­ti­tu­ci­ons, però fem-ho tots, no? I pot­ser que comen­cem perquè qui ha pro­mo­gut la repressió o fabu­lat demani perdó.