Cap a Penelles

Sí, hi ha vida intel·ligent més enllà de Bar­ce­lona i la Costa Brava. Només cal tenir ganes de des­co­brir pobles i ciu­tats menys tran­si­ta­des, can­viar el rumb con­ven­ci­o­nal i dei­xar-se sor­pren­dre. Hi ha vida intel·ligent en pobles i ciu­tats que no són teòrica­ment turístics. I no només hi ha vida, també hi ha empenta, il·lusió, amor, idees. Cal con­cre­tar, d’acord. ¿Quin poble està fent avui les coses dife­rents, està sor­tint dels clàssics mer­cats i fires repe­ti­ti­ves i està tro­bant un estil propi i sin­gu­lar? Per exem­ple, Pene­lles. En aquest poble de poc més de 500 habi­tants, ubi­cat a la Noguera i que limita amb l’Urgell i el Pla d’Urgell, s’està duent a terme una pro­posta con­tem­porània, pre­ci­osa i trans­gres­sora. A través d’un fes­ti­val de murals i art rural, el Gar­gar, es rea­lit­zen inter­ven­ci­ons artísti­ques en espais públics per millo­rar el poble, apro­par l’art a tot­hom i donar més recur­sos a la seva gent. Cap a Pene­lles, doncs! Al poble hi tro­ba­reu la font cen­tenària i la plaça Major, el safa­reig, la creu gòtica i les dues esglésies, i podeu tas­tar els vins del Cas­tell del Remei, tot això podríem dir que és la base tra­di­ci­o­nal, l’herència que han rebut els seus habi­tants, un poble bonic, en defi­ni­tiva. Ara, hi ha vida intel·ligent a molts pobles i ciu­tats, per exem­ple, a Pene­lles. I allà, han sabut crear i inno­var i gene­rar un nou relat. A Pene­lles hi surt el sol, a Pene­lles s’han alçat de la cadira i amb empenta i ima­gi­nació estan fent una cosa admi­ra­ble: el poble és ple d’art al car­rer, un art que trans­met ener­gia i ganes de viure, unes inter­ven­ci­ons artísti­ques cohe­rents amb el ter­ri­tori, tot ple­gat, una ini­ci­a­tiva cre­ada

per Bino­mic amb el suport de l’Ajun­ta­ment i la Dipu­tació de Lleida, que difon la cul­tura artística al món rural, fent-ne una referència, impli­cant la gent en una pro­posta sin­gu­lar, que dina­mitza el poble i poten­cia el turisme. Aquest any se n’ha fet la ter­cera edició i si hi aneu veu­reu dese­nes de murals fets per artis­tes inter­na­ci­o­nals. És fantàstic! És una idea dife­ren­cial que trans­met estima i inno­vació, un poble que se sap rein­ven­tar, que escapa de la mono­to­nia i abraça el futur. Anem a Pene­lles, va, hem d’anar-hi de mica en mica, sense car­re­gar-nos el poble, hem d’anar-hi uns quants cada dia, perquè a aquests pobles i ciu­tats on hi brota vida intel·ligent i s’arris­quen, cal donar-los un suport entu­si­asta. Abans de fer-ho, abans d’anar-hi o de tor­nar-hi, podeu mirar el pro­grama d’El foras­ter que van rea­lit­zar a Pene­lles i conei­xe­reu o recor­da­reu el Tato, un padrí esti­mat al poble i al qual se li ha dedi­cat un mural gegantí, quasi tan gran com el seu cor. És clar que sí: cal apos­tar per acci­ons dife­ren­ci­als, arre­la­des, i cal creure-hi. Hem d’apos­tar per tots els pobles i ciu­tats, per totes les asso­ci­a­ci­ons i col·lec­tius que gene­ren l’espurna de la trans­for­mació social i cul­tu­ral. Cap a Pene­lles, doncs!