A la mesquita de Ripoll

L’endemà mateix dels atemptats de Barcelona i de Cambrils de l’estiu passat un altre atac va sacsejar Ripoll. Va ser una ofensiva mediàtica durant la qual alguns periodistes van fer avergonyir la professió a la cerca i captura d’imatges i declaracions de familiars dels nois detinguts o abatuts per la seva presumpta vinculació amb l’assassinat d’innocents. La intimitat d’aquesta gent va ser una altra víctima d’aquells difícils dies d’agost. Al cap de deu mesos la comunitat musulmana ripollenca ha sentit la necessitat de fer una jornada de portes obertes per explicar què fan a la principal mesquita de la població. “Ho havíem d’haver fet molt abans”, reconeix un dels portaveus de la comunitat, mentre ens descalcem i escoltem les seves explicacions damunt la mollesa de la confortable catifa que omple tota la superfície del local. És una mesquita relativament nova, oberta fa un parell d’anys per reforçar l’antiga, i, tot i que hi caben 140 fidels, ja busquen un local més gros. Entre els nombrosos assistents hi ha l’alcalde, Jordi Munell, que aquests dies hem vist presidint al Parlament de Catalunya l’arrencada de la comissió d’investigació sobre els atemptats. Ha estat precisament el treball discret i persistent dels serveis municipals juntament amb el compromís de la mateixa comunitat musulmana el que ha impedit els sempre temibles brots xenòfobs en aquesta bonica població del Prepirineu gironí. Compartint te ensucrat i safates de dàtils, galetes i cuscús, compartim també el mateix desig. És possible que després de fets tan dolorosos gent de diferents religions i procedències puguem conviure en pau? Actes com la jornada de portes obertes a la mesquita de Ripoll ens diuen que sí. També ens diuen que sí les dues estàtues que a cent cinquanta quilòmetres de distància coprotagonitzen la monumentalitat del vestíbul de la Universitat de Barcelona: l’escriptor cristià Ramon Llull i el filòsof musulmà Averrois.