Ciutadà Quixot

Els diputats de Ciutadans van voler fer una gràcia malèvola exhibint al Parlament uns exemplars d’El Quixot. La consellera de Cultura, Laura Borràs, a qui anava dirigida la indirecta i que no és un molí sinó que és una geganta també en estructura física, va rebregar els insolents. “¿Leoncitos a mí? ¿A mí leoncitos y a tales horas?” Els va preguntar si se l’havien llegit. Ella sí que ho ha fet. Llegit i estudiat. Tot venia d’uns energúmens que van impedir que simpatitzants de Ciutadans poguessin homenatjar El Quixot i el seu autor en un acte a la universitat. Boicotejar un acte, acadèmic o no, és altament censurable, però utilitzar El Quixot, Cervantes i la universitat per fer política espanyolista i anticatalanista és un afront al llibre, al tolit de Lepant i a la cultura castellana que diuen reivindicar.

No sé si els ofensius parlamentaris han llegit El Quixot o no. Haurien de saber, però, que a Catalunya el llibre es va acollir tan favorablement ja des del principi que fou a Barcelona on Cervantes va trobar l’impressor. Aquest impressor i el seu taller, per cert, són visitats pel Quixot a la segona part de la novel·la. L’han llegida? Han arribat a la segona part o s’han quedat encallats, com tants, en l’episodi molt inicial dels molins de vent, que és el que tothom cita? També se cita, i és de la segona part, l’elogi de Barcelona que Cervantes posa en boca del seu heroi: “Archivo de cortesía”, etcètera. I això que és a Barcelona on el Quixot és rebut amb més burles i és vençut pel Caballero de la Blanca Luna, que l’obliga a tornar al seu poble i tancar-s’hi fins a morir per evitar més bogeries. El Caballero de la Blanca Luna és en realitat el Bachiller Carrasco disfressat. He desvelat el final? He fet un spoiler, que es diu ara? Ai que sabent el desenllaç no llegiran El Quixot...

El Quixot, sí: els catalans hem tingut en tanta estima l’obra de Cervantes que n’hem catalanitzat i sintetitzat el títol i el nom del personatge. No em consta tanta familiaritat amb cap altra producció literària. A l’autor de La divina comèdia sempre li hem dit “el Dant”, com si fos un veí de casa. El Dant, al contrari de Cervantes, no fa quedar gaire bé els catalans però li agraïm que ens tingui en compte i, sobretot, la qualitat divina de la seva obra. Tancats? Ressentits?

Les anotacions més minucioses d’El Quixot van anar a càrrec de Martí de Riquer, del qual Laura Borràs és deixebla. Martí de Riquer és també el gran estudiós de Tirant lo Blanc. Sabia dels personatges que s’hi belluguen dades biogràfiques que el mateix Joanot Martorell ignorava. Tirant lo Blanc és citat encomiàsticament a El Quixot. Ho deuen saber perquè Cervantes situa l’elogi tan al principi com els molins de vent. Recomanant-lo Cervantes, ja l’han llegit?