L’aplec de la Concòrdia

Empresaris joves, de mitjana edat i algun de jubilat i professionals de rams diversos, es van aplegar divendres de la setmana passada a Sant Cebrià de Lledó, als Sants Metges, per gaudir d’una jornada d’apropament i coneixement d’aquestes Gavarres tan presents a la nostra vida i tan desconegudes per alguns que poc les han trepitjat tot i que són una massa forestal que ens explica, i que van des de Sant Daniel a Calonge i Platja d’Aro i de la Bisbal d’Empordà a Cassà de la Selva i Llagostera. Excusa perfecta per una trobada que va permetre que l’Eloi Madrià, un personatge que si no existís caldria inventar-lo, expliqués com de complexa és l’explotació forestal de la zona, per fer una passejada pels prats que envolten l’ermita dels Sants Cosme i Damià i per acabar amb un bon àpat al restaurant d’Els Metges acompanyat per una cantada de cançons de taverna d’una part dels Trefins, en Siset Juncà i en Xapo, acompanyats per l’acordió i la veu del mestre Antoni Mas Bou, abans de la distesa xerrada sota el lledoner de sis-cents un anys que dona ombra i forja caràcter a l’indret. Diada perfecta, tot i la calitja que no permetia la visió ideal que des dels Metges hi ha de la plana empordanesa i del mar nostre, amb el Bisbe mort i les Medes de testimonis perennes. De la mà de l’Àngel Madrià, ànima de l’Editorial Gavarres, que tan bona feina fa per explicar-nos a nosaltres mateixos mitjançant el nostre paisatge i la gent que li ha donat forma al llarg dels anys, vam repassar tradicions i anècdotes. De l’enyorat Miquel Pairolí es va llegir el seu escrit sobre l’aplec de la Concòrdia, quan molt abans de la estructuració moderna de les comarques per Pau Vila, a casa nostra hi havia bàsicament tres territoris: Selva, Empordà i les comarques de muntanya. L’aplec de la Concòrdia es feia per decidir, a petició reial, sobre si les sardanes s’havien de ballar a la manera selvatana o empordanesa, i com que cada any hi havia desacord entre els d’una banda i l’altra de les Gavarres s’hi tornava l’any següent. Ara torna a haver-hi rei, però no es dona veu al poble per decidir sobre les qüestions que l’afecten. En això també hi hem perdut. Però ens queda la terra i la gent que l’estima, com l’ànima de la trobada, l’empresari de Campllong Francesc Bosch, que tant treballa per la llengua, les tradicions, la música i sobretot la gent d’aquest país.